Emotiva retrobada entre Marta Casals i Mariona Agustí Badia

Imatge

Marta Casals, entre Mariona Agustí Badia i Jordi Bonet

Selfie d’Eulàlia Domènech i Bonet amb motiu de la retrobada de la filla de Conxita Badia, Mariona Agustí, amb la vídua del violoncelista i mestre de Conxita Badia.

Anuncis

Imatges de l’homenatge a Conxita Badia al Palau

Galeria

Aquesta galeria conté 8 fotografies.

Abans d’ahir, 20 de novembre, el Palau de la Música Catalana va acollir una nova presentació del documental “Conxita Badia no existeix” per retre homenatge a la figura de l’artista. El Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, … Continua llegint

El Fons Conxita Badia i la Biblioteca de Catalunya

(Escrit per Mariona Agustí Badia, filla de Conxita Badia)

A la mort de la nostra mare Conxita Badia, pensàvem com guardar millor totes les seves músiques. Tenia manuscrits dedicats i altres cançons encara avui difícils de trobar, així com programes i fotografies de l’època. El millor era deixar-ho a la Biblioteca Nacional de Catalunya. La Biblioteca, junt amb tantes altres donacions que tenen, podia lligar el testimoni de la generació de la meva mare, que feren una labor tan important per la cultura musical de Catalunya.

Tot seguit exposàrem el nostre desig al Dr. Jorba, director de la Biblioteca en aquella època, que donà el seu suport així com després la nova directora Dolors Lamarca. Gràcies a ells es promogué una interessant exposició sobre la vida d’artista de Conxita Badia, i la Biblioteca edità un CD amb diferents gravacions inèdites que també havíem donat.

Hem d’agrair la tasca de Margarida Ullate, directora de la Fonoteca, com la de la Rosa Montalt, del servei de música, per l’interès i l’entusiasme que sempre han tingut.

La nova directora, Eugènia Serra, contenta amb els “tresors” de la Biblioteca que han posat a Internet. I a nosaltres ens queda, passat festes, acabar de donar els programes, les fotos i cartes que ens han ajudat molt aquest últim temps per preparar el documental “Conxita Badia no existeix”, perquè passi a formar part del Fons Conxita Badia que tenim dipositat a la Biblioteca de Catalunya perquè estigui a disposició de tothom que desitgi consultar-ho i perquè el llegat de CB que hi dipositem la faci existir per sempre.

Primeres notícies sobre el documental als mitjans de comunicació

Només fa unes poques setmanes que vam començar a donar a conèixer el documental, i ja se n’estan fent ressò els primers mitjans de comunicació, tant els generalistes, com els especialitzats, així com blocs i webs del sector a través de les xarxes.

Per tal de recollir el que va apareixent, hem creat la secció “Els mitjans de comunicació en parlen“, i així hom podrà trobar-hi des de les entrevistes i reportatges a televisió, com el que s’emet per ràdio o es publica als mitjans digitals.

Recuperant alguna filmació històrica…

Una de les grans dificultats a l’hora de realitzar aquest documental ha sigut localitzar filmacions sobre la protagonista, Conxita Badia. Imagineu-vos, intentar fer un audiovisual sense material audiovisual: una odissea! Sabíem, pels contractes signats amb diferents televisions conservats per les filles de Conxita Badia i per mencions en cartes privades, que hi havien filmacions enregistrades en les quals sortia cantant. Fins i tot en sabíem el detall de les obres que havia interpretat, quin realitzador ho havia gravar o, en el cas que ho cobrés, el que li havien pagat. Avui en dia, pots trobar filmacions de tota mena, del contingut més absurd al més especialitzat. Tot semblava indicar que trobar filmacions d’una de les millors cantants del segle passat seria una tasca assumible i exitosa.

El primer material trobat és familiar (tota una descoberta!). Data dels anys cinquanta. Una trobada familiar amb motiu de l’aniversari de la seva cunyada victòria. Només surt uns segons, acompanyada de familiars (hi podem veure les seves tres filles, el seu gendre i el seu marit Ricard, qui li fa un petó). Al final de la filmació de la veu cantant-li a la homenatjada. No us perdeu la cara que fa un noi mentre la mira com canta!

L’evolució d’aquesta intensa recerca acabarà convertint-se, de manera natural, en un fil conductor del documental.