Inspiració

“Una de les característiques de la Conxita és el respecte i l’homenatge als Mestres”, diu en Josep Maria Ainaud de Lasarte en el documental. I és cert. Conxita Badia sempre va professar una admiració profundament sentida envers els seus tres grans Mestres. En majúscula, Mestres, per qui foren i pel que aprengué d’ells: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla.

Amb Granados es formà musicalment i pianísticament a l’Acadèmia Granados. “A ell dec tot el bo que artísticament puc haver copsat, pugui haver heredat”, reconeixia Conxita quan parlava d’aquest estimadíssim primer Mestre. Per a Granados, Conxita fou una inspiració -li són dedicades diverses obres-  i l’instrument ideal de les seves cançons. Sempre que necessitava ensenyar alguna de les seves composicions a un músic, amic o compositor, feia cridar la Conxita enviant-li una nota on hi deia: “Conxita, vine tu i les cançons!”. Quan rebia la nota, Conxita ho deixava tot i se n’hi anava volant. De Falla i Casals no en rebé cap classe però a ells dos també els deu bona part del que arribà a ser artísticament. L’admiració que professà per tots ells fou profundament sentida i també fou recíproca. Durant la investigació feta arran del documental, aparegueren una pila de cartes, escrits, partitures i documents originals, com ara la carta que il·lustra aquest escrit. És de Pau Casals, que li diu a Conxita: “Tot el que he escrit per a veu de soprano, ha sigut pensant en tu. Tot doncs et pertany. I si algun dia es fan pel gramòfon, ningú més que tu ha de fer-les”. Manuel de Falla li reconegué també “su canto admirable al que tanto debo”. Conxita no només fou una excel·lent cantant i pianista amb tres Mestres d’excepció, fou també musa tant d’ells com de molts artistes amb qui es relacionà, i Mestra estimadíssima i admiradíssima pels que reberen el seu art, en fossin deixebles formats directament amb ella o músics que hi col·laboraren. En definitiva, música inspiradora.