Centenari Granados

“Ven tu y las canciones”. Aquest petit escrit de Granados el rebia Conxita Badia a casa seva i corrent s’encaminava cap a l’acadèmia a casa del Mestre per fer escoltar les seves cançons a qui convingués.

Així ella va entrar a la família Granados com una filla més. Es feu amiga de les seves filles, la Solita i la Natàlia i aquesta amistat durà tota la vida. Un any per Nadal la família representà “La Navidad de los niños” amb text de Gabriel Miró, on també els seus fills actuaven i Conxita hi cantà la part de l’àngel.

Conxita vivia la vida de família d’aquell artista que sempre més el portà al cor, agraint el seus mestratge.

Jo encara recordo molt bé de l’estimació amb la Natàlia Granados, tan a casa seva com en el “Camarot Granados” que el senyor Zunzunegui tenia a l’Hotel Manila, on elles dues sempre n’eren l’anima.

Mariona Agustí Badia, filla de Conxita Badia

Inaugurat el curs internacional de cant Conxita Badia

Diumenge al vespre es va fer l’acte de presentació per el nou curs d’Egara Forum Musicae a l’escola de música de Vapor gran de Terrassa, on els dos impulsors de l’acte. Aquests van fer un petit esboç de tot el que s’han fet en les anteriors edicions i la dificultat de fer un curs d’aquestes característiques per a directors, ja que no és fàcil trobar una bona orquestra disposada a tocar al so de cada un dels directors, i alhora aprendre a dirigir tot un grup amb un solista, el cantant, que sovint va una mica a la seva. Per la seva banda, el professor i director Riccardo Frizza va avançar que intentarà donar petits trucs de cara a la direcció que ell ha anat aprenent a base de l’experiència.

Pel que fa a la Conxita Badia, una de les seves nétes va intervenir també a la inauguració per explicar que el millor que va saber fer l’artista va ser emocionar els qui l’escoltaven. I per aquest motiu molts compositors en sentir-la, com Granados, Gustavino, Mompou, Toldrà, Montsalvatge, Villa-Lobos, Falla, i un llarg etcetera li van dedicar cançons.

L’acte es va acompanyar  de piano i violí tocant El sonet de la rosada i l’Ave Maria de Toldrà, interpretat pel violí concertino de l’orquestra Filharmonica Orquestra de Catalunya i Quim Cornudella al piano. Es va cloure amb dues cançons dedicades a Conxita Badia: La dama d’Aragó de Nin-Culmell i canción negra de Montsalvatge; i dues cançons més d’Eduard Toldrà cantades per Anna Alàs.

La Mà de Guido reedita el CD d’Homenatge a Granados amb Conxita Badia i Alícia de Larrocha

Coincidint amb l’homenatge a l’artista Conxita Badia al Palau de la Música Catalana, la discogràfica La Mà de Guido ha reeditat el CD d’homenatge a Enric Granados amb les cançons Tonadillas i Amatorias del compositor que les seves dues deixebles més insignes, Conxita Badia i Alicia de Larrocha, van gravar el 1963.

El disc, que estava descatalogat des de fa anys, es va posar a la venda aquesta setmana passada. Per més informació o per adquirir-lo es pot contactar amb conxitabadia@gmail.com o entrar a la botiga de la Mà de Guido.

Inspiració

“Una de les característiques de la Conxita és el respecte i l’homenatge als Mestres”, diu en Josep Maria Ainaud de Lasarte en el documental. I és cert. Conxita Badia sempre va professar una admiració profundament sentida envers els seus tres grans Mestres. En majúscula, Mestres, per qui foren i pel que aprengué d’ells: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla.

Amb Granados es formà musicalment i pianísticament a l’Acadèmia Granados. “A ell dec tot el bo que artísticament puc haver copsat, pugui haver heredat”, reconeixia Conxita quan parlava d’aquest estimadíssim primer Mestre. Per a Granados, Conxita fou una inspiració -li són dedicades diverses obres-  i l’instrument ideal de les seves cançons. Sempre que necessitava ensenyar alguna de les seves composicions a un músic, amic o compositor, feia cridar la Conxita enviant-li una nota on hi deia: “Conxita, vine tu i les cançons!”. Quan rebia la nota, Conxita ho deixava tot i se n’hi anava volant. De Falla i Casals no en rebé cap classe però a ells dos també els deu bona part del que arribà a ser artísticament. L’admiració que professà per tots ells fou profundament sentida i també fou recíproca. Durant la investigació feta arran del documental, aparegueren una pila de cartes, escrits, partitures i documents originals, com ara la carta que il·lustra aquest escrit. És de Pau Casals, que li diu a Conxita: “Tot el que he escrit per a veu de soprano, ha sigut pensant en tu. Tot doncs et pertany. I si algun dia es fan pel gramòfon, ningú més que tu ha de fer-les”. Manuel de Falla li reconegué també “su canto admirable al que tanto debo”. Conxita no només fou una excel·lent cantant i pianista amb tres Mestres d’excepció, fou també musa tant d’ells com de molts artistes amb qui es relacionà, i Mestra estimadíssima i admiradíssima pels que reberen el seu art, en fossin deixebles formats directament amb ella o músics que hi col·laboraren. En definitiva, música inspiradora.