Ahir el documental Conxita Badia no existeix va tornar a la televisió pública. Així ho anunciava el diari Segre de bon matí. No te’n vas assabentar? Torna’l a veure a TV3 A La Carta.
Article del Diari Segre, 9 de maig de 2020
Tal dia com avui un 16 d’abril de 1893, naixia el compositor Frederic Mompou, gran amic de la Conxita Badia, i un dels músics a qui ella va interpretar arreu del món. Mompou la va acomiadar d’Europa quan la Conxita marxa de Paris cap a Amèrica. Anys després, en tornar de l’exili, es retrobarien a Barcelona i compartirien anys d’amistat i música. La cançó “Damunt de tu només les flors” va tenir un paper molt especial fins al final dels seus dies, ja que és una de les que sent abans de morir, interpretada per l’Heleni Barjau. És també aquesta cançó que anys després la seva filla Mariona cantaria a les seves dues altres filles Conxita i Carmen abans de morir.
Extret de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Macià Alavedra.
Paraules de Frederic Mompou extretes de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Macià Alavedra.
Foto extreta de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Macià Alavedra.
Foto extreta de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Macià Alavedra.
Dibuix de Jordi Bonet, gendre de la Conxita Badia, extret de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Macià Alavedra.
Epíleg de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Macià Alavedra.
Epíleg de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Macià Alavedra.
En el marc de la celebració del dia de la dona el 8 de març, el diari EL PUNT AVUI va destacar la figura de la Conxita Badia, que va batejar com a “la mestra de la lírica”.
En el marc de la setmana que Catalunya Ràdio dedica a visibilitzar més la dona, el programa Tots els matins del món de Catalunya Música ha recordat la figura de la Conxita Badia. Els periodistes musicals Albert Galceran i Pedro Pardo li han dedicat la seva secció Els homes clàssics, i s’han sentit fragments de les seves cançons, acompanyada per exemple per la seva estimada amiga Alícia de Larrocha.
Per cert: Els Homes Clàssics de Catalunya Música han preparat tot un programa dedicat a la Conxita de cara al proper 8 de març, a les 22h. Serà una molt bona manera d’acabar el dia de la dona treballadora, no us sembla?
Si us acosteu al centre de Barcelona i traieu el cap a l’Ateneu Barcelonès, veureu que presideix el pati de l’entrada un enorme panell que duu per títol “Dones a la palestra de l’Ateneu Barcelonès (1895-1923)”. De seguida hi reconeixereu a la primera fotografia la Conxita Badia, i la casualitat ha volgut també que s’hi parli de la Carme Karr, l’àvia de Josep Maria Ainaud de Lasarte amb qui es va casar amb la filla més petita de la Conxita, la Carme.
És el primer cop en 150 anys d’història de l’entitat que es dedica una exposició de dones rellevants vinculades a la institució, un projecte fet realitat gràcies a l’Araceli Bruch, vocal de la junta directiva de l’Ateneu.
Ha passat un altre 14 de novembre, 122 anys després del naixement de la Conxita Badia. I aprofitem per recuperar un programa de RTVE que es va emetre fa uns mesos recordant el pas de la Conxita per l’Argentina. Concretament es tracta del programa El pliegue del tiempo de Ràdio Clàssica, que recull àudios, algun tall d’entrevista així com diverses informacions del llibre del periodista musical Jorge de Persia editat el 2012 Ecos de músicas lejanas. Músicos catalanes en el exilio.
Podeu recuperar el programa al web a la carta de RTVE o bé directament en aquest enllaç:
El programa Als 4 vents que s’emet aquesta temporada a La Xarxa dirigit per la periodista Ruth Gumbau Velasco ha preparat un reportatge sobre la figura de la #ConxitaBadia en el marc de l’aniversari de la seva mort. S’hi explica com es recupera el patrimoni cultural així com també es parla de la Conxita com a músic i com a mestra.
“La Conxita Badia s’enduia el qui l’escoltava al món de la poesia”, deia Pau Casals tal com ha recordat l’Eulàlia Domènech Bonet. “El documental es diu Conxita Badia no existeix per despertar un cuquet: què vol dir que no existeix? Així es pot anar fent la recerca i estirant el fil”. “Les noves generacions tenim la responsabilitat de fer de baula. El fet de continuar aquesta memòria històrica pot despertar consciències, esperits, inspiracions….”
El darrer divendres d’abril alguns alumnes de cant del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, del Conservatori Superior del Liceu i del Conservatori de Sabadell, acompanyats dels seus professors Salvador Parron, Elisenda Cabero i Oriol Rosés, van cantar cançons que Conxita Badia sovint interpretava en els seus concerts, en homenatge als 120 anys del naixement de la Conxita Badia.
Fou un acte molt emotiu, la periodista musical Eulàlia Benito va llegir cartes seleccionades de Manuel de Falla, Robert Gerhard i de la pròpia Conxita on es feia palesa la gran amistat entre ells, les dificultats que suposava la guerra i l’exili, i es parlava de música i de la seva interpretació. També llegí un escrit de Manuel Cabero recordant moments viscuts entre la seva dona Montserrat Pueyo, cantant i deixeble de la Badia, així com escrits de Joan Alavedra, el seu biògraf. Entre les diferents lectures els alumnes van interpretar cançons de Granados, Falla, Guastavino, Toldrà, Montsalvatge, Mompou, així com Händel, Mozart, Schumann i Wagner. Cada alumne cantava una o dues cançons que il·lustraven les paraules dels texts. Els cantants van ser acompanyats pels pianistes Montserrat Cabero i Pau Casan, besnét de l’homenatjada. El concert va cloure amb la Balada de la Nova Solveig, de Pau Casals, cançó tan emotiva per a la pròpia Conxita, donat el seu text autobiogràfic de Ventura Gasol, que ella mateixa no gosava cantar.
Des d’aquestes ratlles volem donar les gràcies de part de la família als organitzadors de l’acte, en Salvador Parron i en Pau Casan, i a la Biblioteca de Catalunya. Donar a conèixer figures de la nostra història i reinterpretar la seva música pels cantants novells és una tasca educativa i formativa que ajuda a fer país.
La relació de dos dels grans mestres de la cultura catalana, el pintor Carles Pellicer, mestre de l’artista Joan Abelló, i Enric Granados, mestre de Conxita Badia, esdevé protagonista de la nova exposició que el Museu Abelló de Mollet del Vallès tindrà oberta al públic fins el 30 d’abril de 2017. En el marc de l’Any Granados es mostra amb aquesta exposició la unió de la pintura i de la música, l’esclat de la cultura del nostre país abans de la guerra, “entre salons”, tal com diu el títol, i la relació d’amistat entre dos artistes.
La mostra Vestigis del Modernisme. Entre salons. Granados & Pellicer recull pintures, dibuixes, partitures, fotografies dels protagonistes i del seu entorn. Alguna fotografia, per cert, de la Conxita Badia, a qui es dedica un espai de l’exposició, “el racó de la intèrpret“, com a deixeble predilecta de Granados, amb qui començà a ambientar aquests salons del canvi de segle en un país ric en vida cultural, artística i musical.
Us animem a visitar-la!
Tal dia com avui, un 14 de novembre de 1897, va néixer la Conxita Badia.
Tal dia com avui, un 14 de novembre de 1938, va fer el seu primer concert a l’Argentina, obrint-se el seu exili per la guerra i la seva brillant carrera artística al continent americà, que mai l’oblidaria.
Tal dia com avui, un 14 de novembre de 1946, moriria un dels seus grans Mestres, mentor i amic, el músic Manuel de Falla. Se n’havia acomiadat tres dies abans d’agafar el vaixell per tornar amb la família de l’exili, de nou cap a casa, cap a Catalunya. Una darrera conversa inoblidable, presagi potser del que passaria:
-¿Por qué te marchas, Conchita?, li preguntà Falla, trist, en el moment del comiat.
-Debe de ser el destino…
-¡Al destino no hay que provocarlo!, li respongué el Mestre. Yo seguiré viviendo aquí o en cualquier parte de América (…).Adiós, Conchita. Hasta siempre. Y si no, en lo eterno.
La mort de Falla la va trasbalsar profundament: perdia un Mestre just al moment en què deixava, afligida, l’Argentina per tornar a una Catalunya molt diferent de la que hi havia hagut abans de la guerra.
Perdre un gran amic, deixar la que ha estat durant anys casa teva durant tot l’exili per tornar a una Barcelona que ja no tenia res a veure amb la que havia deixat abans de la guerra… La data la marcà de nou.
I la va tornar triar al cap d’un any.
Perquè tal dia com avui, un 14 de novembre de 1947, va fer el primer concert de retorn a Catalunya. I ho va fer ni més ni menys que al Palau de la Música Catalana per estrenar una obra que havia estat onze anys en silenci. Era “La rosa als Llavis”, els poemes de Joan Salvat-Papasseit convertits en un cicle de cançons per Eduard Toldrà, amb el qual el compositor va guanyar el premi Albéniz de composició musical de la Generalitat el 1936. L’últim premi que havia concedit el govern català de la República abans de la Guerra Civil havia esperat doncs aquests onze anys el retorn de la veu que l’havia d’interpretar, ja que justament l’obra li era dedicada per l’autor. Va ser un èxit, i de nou una data emocionant.
Tal dia com avui, doncs, un 14 de novembre, és potser un bon dia per recuperar el documental “Conxita Badia no existeix”, i redescobrir aquesta gran artista del nostre país. El podeu veure aquí.
