Exposició de mestres: Granados-Pellicer

La relació de dos dels grans mestres de la cultura catalana, el pintor Carles Pellicer, mestre de l’artista Joan Abelló, i Enric Granados, mestre de Conxita Badia, esdevé protagonista de la nova exposició que el Museu Abelló de Mollet del Vallès tindrà oberta al públic fins el 30 d’abril de 2017. En el marc de l’Any Granados es mostra amb aquesta exposició la unió de la pintura i de la música, l’esclat de la cultura del nostre país abans de la guerra, “entre salons”, tal com diu el títol, i la relació d’amistat entre dos artistes.

La mostra Vestigis del Modernisme. Entre salons. Granados & Pellicer recull pintures, dibuixes, partitures, fotografies dels protagonistes i del seu entorn. Alguna fotografia, per cert, de la Conxita Badia, a qui es dedica un espai de l’exposició, “el racó de la intèrpret“, com a deixeble predilecta de Granados, amb qui començà a ambientar aquests salons del canvi de segle en un país ric en vida cultural, artística i musical.

Us animem a visitar-la!

invitacio

14 de novembre: una data que marca tota una vida

Tal dia com avui, un 14 de novembre de 1897, va néixer la Conxita Badia.

Tal dia com avui, un 14 de novembre de 1938, va fer el seu primer concert a l’Argentina, obrint-se el seu exili per la guerra i la seva brillant carrera artística al continent americà, que mai l’oblidaria.

Tal dia com avui, un 14 de novembre de 1946, moriria un dels seus grans Mestres, mentor i amic, el músic Manuel de Falla. Se n’havia acomiadat tres dies abans d’agafar el vaixell per tornar amb la família de l’exili, de nou cap a casa, cap a Catalunya. Una darrera conversa inoblidable, presagi potser del que passaria:

-¿Por qué te marchas, Conchita?, li preguntà Falla, trist, en el moment del comiat.

-Debe de ser el destino…

-¡Al destino no hay que provocarlo!, li respongué el Mestre. Yo seguiré viviendo aquí o en cualquier parte de América (…).Adiós, Conchita. Hasta siempre. Y si no, en lo eterno.

La mort de Falla la va trasbalsar profundament: perdia un Mestre just al moment en què deixava, afligida, l’Argentina per tornar a una Catalunya molt diferent de la que hi havia hagut abans de la guerra.

Perdre un gran amic, deixar la que ha estat durant anys casa teva durant tot l’exili per tornar a una Barcelona que ja no tenia res a veure amb la que havia deixat abans de la guerra… La data la marcà de nou.

I la va tornar triar al cap d’un any.

Perquè tal dia com avui, un 14 de novembre de 1947, va fer el primer concert de retorn a Catalunya. I ho va fer ni més ni menys que al Palau de la Música Catalana per estrenar una obra que havia estat onze anys en silenci. Era “La rosa als Llavis”, els poemes de Joan Salvat-Papasseit convertits en un cicle de cançons per Eduard Toldrà, amb el qual el compositor va guanyar el premi Albéniz de composició musical de la Generalitat el 1936. L’últim premi que havia concedit el govern català de la República abans de la Guerra Civil havia esperat doncs aquests onze anys el retorn de la veu que l’havia d’interpretar, ja que justament l’obra li era dedicada per l’autor. Va ser un èxit, i de nou una data emocionant.

Tal dia com avui, doncs, un 14 de novembre, és potser un bon dia per recuperar el documental “Conxita Badia no existeix”, i redescobrir aquesta gran artista del nostre país. El podeu veure aquí.

 

Homenatge a Granados vist per Conxita Badia a l’Associació Catalana de Professors de Cant

En el marc del Congrés de l’Associació Catalana de Professors de Cant s’ha celebrat una taula rodona dedicada al compositor Enric Granados, vist a través de la seva deixeble Conxita Badia seguida d’una masterclass a càrrec de la soprano Maria Carmen Bustamante (deixeble de Badia) acompanyada al piano per Pau Casan (besnét de Badia).

La soprano Maria Dolors Aldea, presidenta de l’Associació catalana de Professors de cant introduí la taula rodona mentre recordava la relació del compositor Enric Granados i Conxita Badia, la seva alumna predilecta. La periodista musical Mònica Pagès va posar en context la figura de Granados en relació a la seva música vocal. Destacà el gran impacte que causà al compositor en visitar una exposició de las majas de Goya, que li van servir d’inspiració per a les caçons anomenades Tonadillas o la òpera Goyescas. També posà de relleu una de les últimes cartes del compositor on recomanava la seva alumna Conxita per a visitar els Estats Units pròximament.

El pianista Manuel Garcia Morante recordava la facilitat de Conxita mentre acompanyava ella mateixa al piano les seves alumnes durant l’època en que treballaven plegats al Conservatori superior de música de Barcelona. També destacà el valor intrínsec de la part pianística de l’obra vocal del compositor, sempre a la mateixa alçada que l veu. En el cas de Goyescas va declarar com Granados primer composà la obra per a piano i després hi adaptà el text. Manuel expressa com sempre s’havia sentit meravellat d’escoltar com Conxita donava tanta qualitat interpretativa al piano i també, com no, a la veu en acompanyar-se ella mateixa les cançons de Granados.

La Maria Carmen Bustamante va evocar el període en que va assistir a classes amb la Conxita quan ella preparava la interpretació de la òpera Goyescas, i reconeixia la gràcia, el color i el dramatisme de les indicacions de Conxita.

Montserrat Bonet, néta de la Conxita Badia, explicà com llavors no existien ni mòbils ni CD ni gravadores i quan Granados volia donar a conèixer les seves cançons a col·legues, compositors o editors enviava una nota a la joveneta Conxita “Vine tu i les cançons”. Així fou com provà i estrenà les seves cançons. També va donar a conèixer als professors i professores de cant congregats en el X è Congres de l’Associació Catalana de Professors de cant la reedició de les Tonadillas i canciones amatorias de Granados en CD gravades al 1963 per Conxita Badia com a soprano acompanyada al piano per la gran pianista i amiga Alicia de Larrocha, publicat al 2014 per l’editora La Mà de Guido. El mestre Granados morí al 1916, quan Conxita era encara molt jove i sempre mes se sentí deutora del seu mestratge. Amb aquest CD volgué deixar constància d’aquell aprenentatge que tan la va influir.

Per a cloure l’acte, tres alumne de l’aula de cant del Conservatori Superior de Música de Barcelona foren acompanyats al piano pel pianista Pau Casan. Interpretaren una de les tonadillas: Dicen que mi majo es feo, una canción amatoria i un Lied català, Elegia Eterna sobre text d’Apel·les Mestres que Conxita ja va interpretar en públic a Mataró al 1914 (segons l’arxiu de Mariona Agustí Badia) i que Conxita interpretava sovint. L’alumna repetia: “el papalló no li ha dit mai: no gosa revelar-li son mal; però glateix d’amor per una rosa que idolatra a la brisa matinal”. Segons la professora Bustamante per tal de ser fidel a la interpretació de la música de Granados cal un fraseig musical legato i cal que la respiració es mantingui dins el tempo de la música. La Conxita deia: “cal agermanar la lletra amb la música”, com recordava Bustamante.

Centenari Granados

“Ven tu y las canciones”. Aquest petit escrit de Granados el rebia Conxita Badia a casa seva i corrent s’encaminava cap a l’acadèmia a casa del Mestre per fer escoltar les seves cançons a qui convingués.

Així ella va entrar a la família Granados com una filla més. Es feu amiga de les seves filles, la Solita i la Natàlia i aquesta amistat durà tota la vida. Un any per Nadal la família representà “La Navidad de los niños” amb text de Gabriel Miró, on també els seus fills actuaven i Conxita hi cantà la part de l’àngel.
Conxita vivia la vida de família d’aquell artista que sempre més el portà al cor, agraint el seus mestratge.
Jo encara recordo molt bé de l’estimació amb la Natàlia Granados, tan a casa seva com en el “Camarot Granados” que el senyor Zunzunegui tenia a l’Hotel Manila, on elles dues sempre n’eren l’anima.
Mariona Agustí Badia, filla de Conxita Badia

40 anys de la mort de na Conxita Badia Millàs

En aquest 2 de maig de 2015 es commemora el 40 aniversari de la mort de la cantant, Conxita Badia. Dona i artista. Potser per això, i perquè va viure en una època convulsa, el seu nom va quedar enterrat malgrat ser la musa i una de les protagonistes de l’escena musical catalana de principis del segle passat.

Avui, la seva figura ha estat recuperada gràcies al documental que l’ha redescobert, i a iniciatives com exposicions, conferències, festivals, concursos, mitjans de comunicació, institucions i xarxes socials. Per una petita part de la població, almenys, Conxita Badia ara ja existeix. I procurarem mantenir viva la seva memòria i el seu llegat.

Per tal de recordar-la una mica més, hem recuperat la pàgina de l’hemeroteca de La Vanguardia publicada l’endemà de la seva mort.

LVG19750503-041

Propera projecció, Teatre-Auditori de Ripollet

Amb motiu de la propera commemoració dels 40 anys de la mort de la Conxita, es faran algunes projeccions del documental aquesta primavera. Podem avançar ja la del 10 d’abril a les 21h al Teatre-Auditori de Ripollet.

Estigueu atents, seguirem informant….

En la mort d’Elena Obraztsova – breu escrit de la família de Conxita Badia

SONY DSCHem rebut amb tristesa la notícia de la mort de l’Elena Obraztsova. És una gran pèrdua i la trobarem a faltar. La seva veu, la sentirem dins els nostres cors i quedarà viva entre nosaltres. Quina dona, quina mestra i quina diva. Va tenir el privilegi d’estudiar, treballar i gaudir per la seva gran passió: la música i el cant.

Això és el que unia la Conxita Badia i l’Elena Obraztsova. Aquest darrer estiu al Concurs de Cant de Sant Petersburg va voler que es fés en record de la Conxita Badia donant a conéixer la música catalana, espanyola i hispanoamericana que ella li havia ensenyat. Això ha permès poder unir el nom de les dues cantants i mestres en les noves generacions de cantants participants.

Gràcies al Concurs Viñas es conegueren i entaularen una relació que ha continuat fins avui.

La recordarem amb afecte i emoció.

Elena Obratzona amb familiars de la Conxita

S’apaga la veu de la gran Elena Obraztsova

Dona, marcada per una guerra, apassionada vocacional de la música i del cant, i mare, com ho fou Conxita Badia a qui tant va admirar. La gran cantant russa Elena Obraztsova ha mort avui a Alemanya als 75 anys d’edat. La notícia commou la família de la Conxita, i en fer-se pública aquesta tarda ja ha enviat una carta de condol a la seva filla, amb qui es va retrobar aquest estiu a Rússia.

La relació amb la Conxita Badia es remunta a quan l’artista, de jove, va participar al Concurs Viñas, i des d’aleshores la relació es va mantenir al llarg dels anys amb trobades i una gran estimació que les va unir sempre.

Així ho explicava la filla de l’artista aquest estiu en aquesta entrevista, coïncidint amb el concurs internacional que aquest estiu es va celebrar a Sant Petersburg amb una dedicació especial de la cantant russa a la catalana.

Celebrant el 117 aniversari del naixement de la Conxita Badia

Avui celebrem el 117 aniversari del naixement de la Conxita Badia. L’efemèride coincideix amb la projecció del documental a l’aula d’extensió universitària de Sant Cugat. Seguint la tònica dels darrers mesos, s’ha seguit projectant a diverses localitats catalanes, el darrer a Sentmenat, i el proper 4 de desembre a les 21h es podrà veure al cinema Alhambra de La Garriga.

Enguany a més, és una de les protagonistes de lexposició itinerant “Dones compromeses” i tal com vam anunciar el nom de Conxita Badia va ser present al concurs de cant que promou l’Elena Obraztsova a Sant Petersburg.

Hi ha per tant motius per seguir recordant la Conxita, i més tenint en compte que d’aquí a uns mesos, el 2 de maig de 2015, farà 40 anys de la mort de l’artista.