El Círculo Orellana, en col·laboració amb l’Instituto Cervantes, han dedicat una conferència a la Conxita Badia en el marc de sessions dedicades a dones espanyoles que periòdicament realitza la institució des de Madrid.
La ponent en aquest cas ha estat Encarnación Roca i Trias, jurista catalana actualment magistrada al Tribunal Suprem i vicepresidenta del Tribunal Constitucional, qui anys després de la mort de la Conxita Badia casualment va anar a viure al pis de Sant Gervasi 30 de Barcelona que anteriorment la cantant havia llogat i residit des que va tornar de l’exili i fins que va morir.
A continuació us deixem la conferència emesa per Youtube.
El nom de Conxita Badia està lligat a la ciutat de Santiago de Compostel·la, a Galícia, on durant molts anys va impartir classes de cant als cursos universitaris internacionals de música que s’organitzaven a la ciutat.
Gràcies a l’arxivista Mercedes Rosón, ens ha arribat aquesta fotografia de l’Arxiu de Santiago. Destaquen a primera fila surten 4 sopranos catalanes: Pura Gómez (esposa del mestre Enric Ribó, professor al curs de cant coral), Conxita Badia, Montserrat Caballé i Francesca Callao. Les tres van ser deixebles de la Conxita.
La televisió pública de Barcelona Betevé ha emès aquest reportatge gravat fa pocs anys sobre la figura de la Conxita Badia, entrevistant també la seva filla Mariona Agustí Badia, i la seva besnéta Eulàlia Domènech Bonet, directora del documental “Conxita Badia no existeix”.
Si ho permeten l’evolució de la pandèmia i les restriccions, aquest estiu se celebrarà un nou homenatge a la Conxita Badia, en el marc de la setena edició del cicle de música “Dones i Compositores” al Teatre de Sarrià.
“És un collage fet amb la partitura que la Conxita va escriure. Paper retallat i enganxat a mà amb goma aràbiga. Ho vaig fer així perquè em va semblar més fàcil i tangible i real que muntar-ho amb el Photoshop”
El dissenyador Xavier Clavijo, de l’estudi Cal 42, ha revelat aquests dies quin va ser el procés de creació del cartell del documental “Conxita Badia no existeix” que se li va encarregar a principis de 2012.
Va basar-se en dues imatges: d’una banda, un retrat de la protagonista, i de l’altra, la partitura del “T’estimo tant” que la pròpia Conxita va compondre per al seu marit Ricard Agustí. Veient les imatges entendràs el procés de creació. Art pur, delicat, original i fidel a la persona, en Xavi Clavijo va crear amb les seves mans la “música feta dona”, com es deia d’ella. No us sembla meravellós?
Fa uns dies, la filla de la Conxita Badia, Mariona Agustí Badia, va assistir amb algunes de les seves filles al concert “El so de la terra” que la soprano Olga Miracle va fer a Alp, a la Cerdanya, acompanyada del guitarrista Pep Colomines. Va interpretar obres de Ferran Sor, Enric Morera i Joaquín Turina. La soprano va expressar públicament que amb les cançons del Mestre Morera volia retre el seu homenatge a la Conxita Badia, una grata sorpresa per la família de la cantant, que no ho esperava i va ser obsequiada al final del concert amb un CD.
Així ho relata la pròpia Olga Miracle al seu bloc:
Les “Seguidillas” de Ferran Sor varen deleitar i divertir un públic entusiasmat, i a la segona part, amb “Les cançons de carrer” de Morera es va retre homenatge a la Conxita Badia, reconeguda soprano i mestra de cant dels anys 20 i 30 del segle xx, el llegat de la qual va ser trasmès a tota una generació, la de les meves estimades professores de cant, de manera que la cadena de coneixement i interpretació de la cançó catalana de concert s’ha perpetuat. Almenys per part meva, aquesta ha estat sempre una ferma dedicació. Part de la seva família (filla, gendre i nétes) era present al concert.
Ahir el documental Conxita Badia no existeix va tornar a la televisió pública. Així ho anunciava el diari Segre de bon matí. No te’n vas assabentar? Torna’l a veure a TV3 A La Carta.
Tal dia com avui un 16 d’abril de 1893, naixia el compositor Frederic Mompou, gran amic de la Conxita Badia, i un dels músics a qui ella va interpretar arreu del món. Mompou la va acomiadar d’Europa quan la Conxita marxa de Paris cap a Amèrica. Anys després, en tornar de l’exili, es retrobarien a Barcelona i compartirien anys d’amistat i música. La cançó “Damunt de tu només les flors” va tenir un paper molt especial fins al final dels seus dies, ja que és una de les que sent abans de morir, interpretada per l’Heleni Barjau. És també aquesta cançó que anys després la seva filla Mariona cantaria a les seves dues altres filles Conxita i Carmen abans de morir.
Extret de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Joan Alavedra.
Paraules de Frederic Mompou extretes de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Macià Alavedra.
Foto extreta de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Joan Alavedra.
Foto extreta de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Joan Alavedra.
Dibuix de Jordi Bonet, gendre de la Conxita Badia, extret de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Joan Alavedra.
Epíleg de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Joàn Alavedra.
Epíleg de la biografia “Conxita Badia, una vida d’artista” (1975, Editorial Pòrtic) de Joan Alavedra.
En el marc de la celebració del dia de la dona el 8 de març, el diari EL PUNT AVUI va destacar la figura de la Conxita Badia, que va batejar com a “la mestra de la lírica”.
En el marc de la setmana que Catalunya Ràdio dedica a visibilitzar més la dona, el programa Tots els matins del món de Catalunya Música ha recordat la figura de la Conxita Badia. Els periodistes musicals Albert Galceran i Pedro Pardo li han dedicat la seva secció Els homes clàssics, i s’han sentit fragments de les seves cançons, acompanyada per exemple per la seva estimada amiga Alícia de Larrocha.
Per cert: Els Homes Clàssics de Catalunya Música han preparat tot un programa dedicat a la Conxita de cara al proper 8 de març, a les 22h. Serà una molt bona manera d’acabar el dia de la dona treballadora, no us sembla?
