Carta que Pau Casals escriu a Conxita Badia (juliol 1947)

Una de les perles que es guarden a l’arxiu familiar de Conxita Badia són les cartes. Es conserva correspondència de gran valor, que Conxita mantingué amb Ventura Gassol, Manuel de Falla, Rafael Alberti, Carlos Guastavino, Pau Casals i multitud de deixebles… La carta que publiquem avui data del juliol de 1947 i és escrita per Pau Casals, quan Conxita Badia tot just fa pocs mesos que ha tornat de l’exili. En ella s’hi pot copsar el pes de l’exili, la preocupació per una dictadura que sembla inamobible, l’enyorança per la música, l’amiga i la musa, la tristor…: “Quina serà la nostra fi?“, hi diu. És una de les cartes que portarem al Museu de l’Exili el diumenge 27 de gener. A les 11h00 hi projectarem el documental. I després, durant el debat que farem al voltant de l’exili cultural, donarem a conèixer públicament part d’aquesta correspondència entre la Musa i el Mestre.

27 de gener – 11h00
MUME (Museu Memorial de l’Exili), La Jonquera
Projecció del documental “Conxita Badia no existeix”, clausurant l’exposició sobre l’exili de Pau Casals a Prada de Conflent. Debat posterior amb Enric Pujol (historiador), Eric Forcada (comissari de l’exposició), Mariona Agustí (filla de Conxita Badia), Eulàlia Domènech (directora del documental) i Jordi Font (director del MUME).

El Fons Conxita Badia i la Biblioteca de Catalunya

(Escrit per Mariona Agustí Badia, filla de Conxita Badia)

A la mort de la nostra mare Conxita Badia, pensàvem com guardar millor totes les seves músiques. Tenia manuscrits dedicats i altres cançons encara avui difícils de trobar, així com programes i fotografies de l’època. El millor era deixar-ho a la Biblioteca Nacional de Catalunya. La Biblioteca, junt amb tantes altres donacions que tenen, podia lligar el testimoni de la generació de la meva mare, que feren una labor tan important per la cultura musical de Catalunya.

Tot seguit exposàrem el nostre desig al Dr. Jorba, director de la Biblioteca en aquella època, que donà el seu suport així com després la nova directora Dolors Lamarca. Gràcies a ells es promogué una interessant exposició sobre la vida d’artista de Conxita Badia, i la Biblioteca edità un CD amb diferents gravacions inèdites que també havíem donat.

Hem d’agrair la tasca de Margarida Ullate, directora de la Fonoteca, com la de la Rosa Montalt, del servei de música, per l’interès i l’entusiasme que sempre han tingut.

La nova directora, Eugènia Serra, contenta amb els “tresors” de la Biblioteca que han posat a Internet. I a nosaltres ens queda, passat festes, acabar de donar els programes, les fotos i cartes que ens han ajudat molt aquest últim temps per preparar el documental “Conxita Badia no existeix”, perquè passi a formar part del Fons Conxita Badia que tenim dipositat a la Biblioteca de Catalunya perquè estigui a disposició de tothom que desitgi consultar-ho i perquè el llegat de CB que hi dipositem la faci existir per sempre.