Centenari Granados

“Ven tu y las canciones”. Aquest petit escrit de Granados el rebia Conxita Badia a casa seva i corrent s’encaminava cap a l’acadèmia a casa del Mestre per fer escoltar les seves cançons a qui convingués.

Així ella va entrar a la família Granados com una filla més. Es feu amiga de les seves filles, la Solita i la Natàlia i aquesta amistat durà tota la vida. Un any per Nadal la família representà “La Navidad de los niños” amb text de Gabriel Miró, on també els seus fills actuaven i Conxita hi cantà la part de l’àngel.
Conxita vivia la vida de família d’aquell artista que sempre més el portà al cor, agraint el seus mestratge.
Jo encara recordo molt bé de l’estimació amb la Natàlia Granados, tan a casa seva com en el “Camarot Granados” que el senyor Zunzunegui tenia a l’Hotel Manila, on elles dues sempre n’eren l’anima.
Mariona Agustí Badia, filla de Conxita Badia
Anuncis

“No és una casualitat que la meva mare volgués fer un homenatge a la Conxita”

Entrevista sobre el perquè del concurs d’Elena Obraztsova en memòria de la Conxita Badia.

Amb motiu de la invitació de la Fundació Elena Obraztsova a la néta de Conxita Badia, Núria Bonet, i la besnéta i directora del documental, Eulàlia Domènech, realitzen la següent entrevista a la filla d’Elena Obraztsova per tal d’indagar en la relació entre les dues artistes en el marc de la celebració del concurs que la fundació organitza a Sant Petersburg.

– Com neix la idea de fer el concurs en memòria de la Conxita Badia?

– La mare feia molts anys que ho tenia pensat. Un dia va trobar el diploma de quan va guanyar el premi Granados en el concurs Viñas i ara que tenia la nova directora de la fundació li va fer aquesta proposta. I finalment ha estat possible fer-ho aquest any. Vam començar a buscar-vos, a buscar informació de la Conxita i vam connectar amb en Miquel Lerin, director del concurs Viñas i besnét del tenor Viñas. La meva mare no va deixar mai d’admirar la Conxita. En el seu llibre hi ha 6 pàgines dedicades a Conxita i amb les fotos i de les seves classes d’interpretació de la música Espanyola. Mai la va oblidar, sempre la va tenir present.

– No sabíem que havia rebut classes de la Conxita.

– Si. A casa seva. No eren classes oficials. La Conxita li deia: “Vine nena”. Li explicava que Granados deia “això es fa pu-pu-pu-pu-pu-pu-pu ( de l’agud cap al greu)”. I de Falla deia: “això es fa d’aquesta manera”. Eren classes improvitzades. No eren classes de cant sinó sobre l’estil. I quan cantava Carmen de Bizet hi posava l’estil de música espanyola com ho havia après.

– Van ser pocs anys de relació. Si no recordo malament la teva mare va guanyar al 1970 i la Conxita va morir l’any 1975. Van ser unes sessions intenses.

– Si, si . Van ser poques classes però molt profitoses. Per la meva mare sempre va considerar la Conxita com la professora de cant de música espanyola així com la seva professora del conservatori. Va ser la seva primera Mestra. Curiosament durant molts anys la meva mare ha fet un programa de concert de Falla i Granados i de Nin. I sempre deia: “A Rússia canto música espanyola perquè tot el que sé ho sé gràcies a la Conxita“. Abans que ella a aquí a Rússia quasi bé ningú cantava aquest estil de música espanyola. I des de que ho va cantar la meva mare la gent cada cop va anar apreciant més i més aquesta música: Las siete canciones españolas, Las tonadillas… Això ho sé cantar gràcies a la Conxita Badia. I quan jo era petitona ja sabia qui era. Era com una gran intèrpret de la música espanyola. I gràcies a aquestes classes va ser la primera estrangera de guanyar el Premi Granados per difondre la música espanyola.

– I tu també ets cantant. T’ha transmès alguna cosa del què ella va aprendre.

– Si, i a més jo vaig viure a Barcelona 17 anys i vaig rebre classes de la Montserrat Caballé, i per cantar i interpretar. Però, abans de venir a Catalunya, a Rússia jo ja cantava la Nana de Falla, El majo moruno de Granados i la Nana de Montsalvatge. I la meva mare em deia: “No això no, això és de mal gust, aquí una pausa, aquí piano o aquí forte“. La Conxita era tremenda i precisa. Les persones que han conegut directament el compositor o han conegut algú que els va conèixer, la seva interpretació és la que val i es nota. Jo crec que quan estudies i aprens, internet ajuda, i ara pots trobar la interpretació de moltes peces i de com ho feia la Badia. Per preparar-se com un concurs com aquest, ajuda. No és una casualitat que la meva mare volgués fer un homenatge a la Conxita.

– Van connectar.

– La Conxita era una gran cantant. I recordo que algunes persones deien: “És que l’Obraztsova canta Falla de manera vulgar”. I la meva mare deia: “És que son siete canciones tradicionales. No les pots cantar com una peça clàssica d’òpera. Perquè la Conxita deia…” Hahaha. Era… Crec que la meva mare ha intentat pagar el deute amb la Conxita.

– És un gran honor per nosaltres que la teva mare hagi fet aquest concurs de cant aquí a Sant Petersburg.

– I per a nosaltres també. Per la meva mare quan feia música de cambra era una joia poder interpretar a Falla i Granados. I en tots els seus concerts no deixava mai de cantar-los.

– Li portem a Elena Obraztsova de part de la meva mare, la Mariona Agustí, filla de Conxita, una carta escrita a mà; un disc fet per la biblioteca de Catalunya, que encara que les gravacions no son molt bones hi ha la interpretació de cançons catalanes i hi ha dues persones que parlen sobre Conxita: Una es Manuel Valls i l’altre es Xavier Montsalvatge. És en català però com que tu el parles molt bé crec que li podràs traduir. L’altre disc el vam fer quan va ser el centenari del naixement de Conxita .

– (riu) I sobre la bicicleta.

És a Sant pol de mar. Es un disc fet a partir de les gravacions que féiem a casa. No són molt bones però son bones interpretacions de quan ella ja era gran. En canvi a l’altre disc escoltaràs la veu de jove.

– Molt bé . I ha estat un plaer.

Apareix el marit de la néta amb una caixa de xocolates, editada expressament per al concurs. I dins la capsa hi posa: “Con amor, Elena Obraztsova“.

Premi Granados del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova

Premi Granados del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova

Roda de premsa de presentació del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova a Sant Petersburg

Roda de premsa de presentació del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova a Sant Petersburg

Eulàlia Domènech, Miquel Lerin, la directora de la Fundació Elena Obraztsova i Núria Bonet

Eulàlia Domènech, Miquel Lerin, la directora de la Fundació Elena Obraztsova i Núria Bonet

Carta que Pau Casals escriu a Conxita Badia (juliol 1947)

Imatge

Carta que Pau Casals escriu a Conxita Badia (juliol 1947)

Una de les perles que es guarden a l’arxiu familiar de Conxita Badia són les cartes. Es conserva correspondència de gran valor, que Conxita mantingué amb Ventura Gassol, Manuel de Falla, Rafael Alberti, Carlos Guastavino, Pau Casals i multitud de deixebles… La carta que publiquem avui data del juliol de 1947 i és escrita per Pau Casals, quan Conxita Badia tot just fa pocs mesos que ha tornat de l’exili. En ella s’hi pot copsar el pes de l’exili, la preocupació per una dictadura que sembla inamobible, l’enyorança per la música, l’amiga i la musa, la tristor…: “Quina serà la nostra fi?“, hi diu. És una de les cartes que portarem al Museu de l’Exili el diumenge 27 de gener. A les 11h00 hi projectarem el documental. I després, durant el debat que farem al voltant de l’exili cultural, donarem a conèixer públicament part d’aquesta correspondència entre la Musa i el Mestre.

27 de gener – 11h00
MUME (Museu Memorial de l’Exili), La Jonquera
Projecció del documental “Conxita Badia no existeix”, clausurant l’exposició sobre l’exili de Pau Casals a Prada de Conflent. Debat posterior amb Enric Pujol (historiador), Eric Forcada (comissari de l’exposició), Mariona Agustí (filla de Conxita Badia), Eulàlia Domènech (directora del documental) i Jordi Font (director del MUME).

El 14 de novembre: la data que va marcar la vida de Conxita Badia

És d’una d’aquelles coses que roman un misteri, o simplement el destí: a la Conxita, tot li passava el 14 de novembre. Per començar, va néixer el 14 novembre de 1897 (avui faria per tant 115 anys). El 14 de novembre de 1938, va fer el primer concert a l’Argentina, país on acabaria passant l’exili.

Al cap d’uns anys, un 14 de novembre, el de 1946, mor un dels seus grans Mestres, Manuel de Falla, de qui tot just s’acaba d’acomiadar abans de tornar a Catalunya. “Debe de ser el destino“, li diu ella abans de marxar. “Al destino no hay que provocarlo“, li replica Falla. “Yo seguiré viviendo aquí o en cualquier parte de América (…). Adiós, Conchita. Hasta que volvamos a vernos. Y si no, en lo eterno“.

El de 1947, va fer el primer concert oficial a Catalunya, després de 10 anys d’exili. Aquell concert fou al Palau de la Música Catalana. Hi interpretava “La Rosa als Llavis, d’Eduard Toldrà; el cicle de cançons que el 1936 guanyà el premi Albéniz de composició de la Generalitat de Catalunya, l’últim concedit per la Generalitat abans de la Guerra Civil. L’obra li era dedicada, però va estar 11 anys esperant la veu que l’havia d’interpretar. D’aquell concert, avui en fa 65 anys.

Per tots aquests motius, avui que és 14 de novembre, la volem recordar, i l’homenatjarem d’aquí a una setmana al Palau de la Música Catalana.

Una entusiasta jove d’esperit

(Escrit per Mariona Agustí Badia, filla de Conxita Badia)

Conxita Badia, la meva mare, va tenir una infància feliç. Fou la petita de 4 germans ja grandets quan ella nasqué que la mimaren molt. El seu pare, escultor, un home alegre i divertit que sempre feia bromes, se l’emportava els diumenges al matí a menjar un plat de nata que li servien sobre una fulla de col al carrer Petritxol, o bé als espectacles de l’Olímpia. Feien bona parella, ell entremaliat i seguint-li la broma i sempre a punt per cantar qualsevol tema de moda per els amics del seu pare, ja des dels 5 o 6 anys.

De gran, li agradaven les bromes senzilles, els pallassos, el circ. Inclús li encantava anar a gronxar-se a la plaça Albó, dues illetes més amunt d’on ella vivia esperant la seva tanda si es trobava amb nens! Era com una criatura més i reia amb tant de gust que s’encomanava, sempre efusiva, no passava desapercebuda.

Malgrat que li tocà viure moments ben difícils amb guerra i sense el seu marit, el seu sentit de responsabilitat i alhora la seva franquesa espontània i candidesa li feren trobar amics per tot arreu. La música era la seva altra font d’alegria. Sabia comunicar cantant la joia que sentia a l’oient, i per això era tan estimada.

Fou una mare carinyosíssima, preocupada pel nostre ensenyament i benestar. Era feliç quan es trobava amb uns enamorats. Devia pensar que era una època bonica de la vida d’una dona plena d’il·lusió, que dona energia per tirar endavant el projecte d’una vida en comú.

El seu amic Ventura Gasol deia: “S’ha d’enlairar l’entusiasme!”. I això en ella no li faltà mai. Va ser sempre jove d’esperit.

We are… multilingües!

En resposta a les peticions de traduccions que hem tingut, hem posat en marxa un sistema de manera que el bloc es pugui consultar en altres llengües clicant la opció desitjada al menú lateral dret del bloc. D’aquesta manera, es donaran a conèixer millor la figura de la Conxita Badia i el documental a persones d’altres parles.