En la mort d’Elena Obraztsova – breu escrit de la família de Conxita Badia

SONY DSCHem rebut amb tristesa la notícia de la mort de l’Elena Obraztsova. És una gran pèrdua i la trobarem a faltar. La seva veu, la sentirem dins els nostres cors i quedarà viva entre nosaltres. Quina dona, quina mestra i quina diva. Va tenir el privilegi d’estudiar, treballar i gaudir per la seva gran passió: la música i el cant.

Això és el que unia la Conxita Badia i l’Elena Obraztsova. Aquest darrer estiu al Concurs de Cant de Sant Petersburg va voler que es fés en record de la Conxita Badia donant a conéixer la música catalana, espanyola i hispanoamericana que ella li havia ensenyat. Això ha permès poder unir el nom de les dues cantants i mestres en les noves generacions de cantants participants.

Gràcies al Concurs Viñas es conegueren i entaularen una relació que ha continuat fins avui.

La recordarem amb afecte i emoció.

Elena Obratzona amb familiars de la Conxita

Emotiva retrobada entre Marta Casals i Mariona Agustí Badia

Imatge

Marta Casals, entre Mariona Agustí Badia i Jordi Bonet

Selfie d’Eulàlia Domènech i Bonet amb motiu de la retrobada de la filla de Conxita Badia, Mariona Agustí, amb la vídua del violoncelista i mestre de Conxita Badia.

“Entre pianos i cançons”, in memoriam a Carmen Agustí Badia

Ahir ens va deixar la filla menor de la soprano Conxita Badia, la Carmen Agustí Badia, coincidint amb el Dia de la Dona. Marcada per la vocació, sensibilitat i dedicació de la seva mare, la Carmen es va dedicar a la música i concretament va ser professora de piano, com la seva germana gran, Conxita, i era fillola del músic Robert Gerhard.

Les filles i la besnéta de Conxita Badia durant la projecció- Homenatge Palau de la Música, 201112. © Marta Ramoneda

Les filles (al centre, Carmen Agustí Badia) i la besnéta de Conxita Badia durant la projecció- Homenatge Palau de la Música, 201112. © Marta Ramoneda

Dona compromesa amb el seu país, la Carmen va ser una activista cultural, política (des de les files del PSC Reagrupament) i dels drets de la dona. El 1957 es va casar amb l’intel·lectual, historiador i polític Josep Maria Ainaud de Lasarte, de la mà del qual seguí participant de manera sempre entusiasta en la vida cultural i social de Catalunya, i va ser entre altres membre del secretariat d’entitats corals de Catalunya.

Musicalment era una enamorada de Debussy i de la seva Arabesque num. 1, una passió que contagiava a tots els seus deixebles, així com de Chopin (Polonesa Impromptu op26 n.1), de Schubert…

El meu record de petita és sempre entre pianos i cançons”, rememorava la Carmen en una entrevista a COM Radio a qui van gravar conjuntament amb el seu espòs el 2005. En aquesta gravació se l’escoltava també interpretar la Non-non dels papallons, de l’àvia d’Ainaud, Carme Karr.

Tot escoltant “Damunt de tu només les flors”, de Mompou, cantat per la seva germana Mariona, s’ha adormit doncs dolçament. Dilluns 10 a les 10h30 se’n celebrarà el funeral al Tanatori de les Corts.