En el marc del Congrés de l’Associació Catalana de Professors de Cant s’ha celebrat una taula rodona dedicada al compositor Enric Granados, vist a través de la seva deixeble Conxita Badia seguida d’una masterclass a càrrec de la soprano Maria Carmen Bustamante (deixeble de Badia) acompanyada al piano per Pau Casan (besnét de Badia).
La soprano Maria Dolors Aldea, presidenta de l’Associació catalana de Professors de cant introduí la taula rodona mentre recordava la relació del compositor Enric Granados i Conxita Badia, la seva alumna predilecta. La periodista musical Mònica Pagès va posar en context la figura de Granados en relació a la seva música vocal. Destacà el gran impacte que causà al compositor en visitar una exposició de las majas de Goya, que li van servir d’inspiració per a les caçons anomenades Tonadillas o la òpera Goyescas. També posà de relleu una de les últimes cartes del compositor on recomanava la seva alumna Conxita per a visitar els Estats Units pròximament.
El pianista Manuel Garcia Morante recordava la facilitat de Conxita mentre acompanyava ella mateixa al piano les seves alumnes durant l’època en que treballaven plegats al Conservatori superior de música de Barcelona. També destacà el valor intrínsec de la part pianística de l’obra vocal del compositor, sempre a la mateixa alçada que l veu. En el cas de Goyescas va declarar com Granados primer composà la obra per a piano i després hi adaptà el text. Manuel expressa com sempre s’havia sentit meravellat d’escoltar com Conxita donava tanta qualitat interpretativa al piano i també, com no, a la veu en acompanyar-se ella mateixa les cançons de Granados.
La Maria Carmen Bustamante va evocar el període en que va assistir a classes amb la Conxita quan ella preparava la interpretació de la òpera Goyescas, i reconeixia la gràcia, el color i el dramatisme de les indicacions de Conxita.
Montserrat Bonet, néta de la Conxita Badia, explicà com llavors no existien ni mòbils ni CD ni gravadores i quan Granados volia donar a conèixer les seves cançons a col·legues, compositors o editors enviava una nota a la joveneta Conxita “Vine tu i les cançons”. Així fou com provà i estrenà les seves cançons. També va donar a conèixer als professors i professores de cant congregats en el X è Congres de l’Associació Catalana de Professors de cant la reedició de les Tonadillas i canciones amatorias de Granados en CD gravades al 1963 per Conxita Badia com a soprano acompanyada al piano per la gran pianista i amiga Alicia de Larrocha, publicat al 2014 per l’editora La Mà de Guido. El mestre Granados morí al 1916, quan Conxita era encara molt jove i sempre mes se sentí deutora del seu mestratge. Amb aquest CD volgué deixar constància d’aquell aprenentatge que tan la va influir.
Per a cloure l’acte, tres alumne de l’aula de cant del Conservatori Superior de Música de Barcelona foren acompanyats al piano pel pianista Pau Casan. Interpretaren una de les tonadillas: Dicen que mi majo es feo, una canción amatoria i un Lied català, Elegia Eterna sobre text d’Apel·les Mestres que Conxita ja va interpretar en públic a Mataró al 1914 (segons l’arxiu de Mariona Agustí Badia) i que Conxita interpretava sovint. L’alumna repetia: “el papalló no li ha dit mai: no gosa revelar-li son mal; però glateix d’amor per una rosa que idolatra a la brisa matinal”. Segons la professora Bustamante per tal de ser fidel a la interpretació de la música de Granados cal un fraseig musical legato i cal que la respiració es mantingui dins el tempo de la música. La Conxita deia: “cal agermanar la lletra amb la música”, com recordava Bustamante.
