El programa Via Lliure de RAC1 va dedicar un capítol de la seva secció “Honorables Catalans” a la Conxita Badia. Això és el que se’n va dir:
http://www.rac1.org/vialliure/podcasts/honorables-catalans-29-11-15/
En aquest 2 de maig de 2015 es commemora el 40 aniversari de la mort de la cantant, Conxita Badia. Dona i artista. Potser per això, i perquè va viure en una època convulsa, el seu nom va quedar enterrat malgrat ser la musa i una de les protagonistes de l’escena musical catalana de principis del segle passat.
Avui, la seva figura ha estat recuperada gràcies al documental que l’ha redescobert, i a iniciatives com exposicions, conferències, festivals, concursos, mitjans de comunicació, institucions i xarxes socials. Per una petita part de la població, almenys, Conxita Badia ara ja existeix. I procurarem mantenir viva la seva memòria i el seu llegat.
Per tal de recordar-la una mica més, hem recuperat la pàgina de l’hemeroteca de La Vanguardia publicada l’endemà de la seva mort.
Amb motiu de la propera commemoració dels 40 anys de la mort de la Conxita, es faran algunes projeccions del documental aquesta primavera. Podem avançar ja la del 10 d’abril a les 21h al Teatre-Auditori de Ripollet.
Estigueu atents, seguirem informant….
Hem rebut amb tristesa la notícia de la mort de l’Elena Obraztsova. És una gran pèrdua i la trobarem a faltar. La seva veu, la sentirem dins els nostres cors i quedarà viva entre nosaltres. Quina dona, quina mestra i quina diva. Va tenir el privilegi d’estudiar, treballar i gaudir per la seva gran passió: la música i el cant.
Això és el que unia la Conxita Badia i l’Elena Obraztsova. Aquest darrer estiu al Concurs de Cant de Sant Petersburg va voler que es fés en record de la Conxita Badia donant a conéixer la música catalana, espanyola i hispanoamericana que ella li havia ensenyat. Això ha permès poder unir el nom de les dues cantants i mestres en les noves generacions de cantants participants.
Gràcies al Concurs Viñas es conegueren i entaularen una relació que ha continuat fins avui.
La recordarem amb afecte i emoció.
Dona, marcada per una guerra, apassionada vocacional de la música i del cant, i mare, com ho fou Conxita Badia a qui tant va admirar. La gran cantant russa Elena Obraztsova ha mort avui a Alemanya als 75 anys d’edat. La notícia commou la família de la Conxita, i en fer-se pública aquesta tarda ja ha enviat una carta de condol a la seva filla, amb qui es va retrobar aquest estiu a Rússia.
La relació amb la Conxita Badia es remunta a quan l’artista, de jove, va participar al Concurs Viñas, i des d’aleshores la relació es va mantenir al llarg dels anys amb trobades i una gran estimació que les va unir sempre.
Així ho explicava la filla de l’artista aquest estiu en aquesta entrevista, coïncidint amb el concurs internacional que aquest estiu es va celebrar a Sant Petersburg amb una dedicació especial de la cantant russa a la catalana.
Avui celebrem el 117 aniversari del naixement de la Conxita Badia. L’efemèride coincideix amb la projecció del documental a l’aula d’extensió universitària de Sant Cugat. Seguint la tònica dels darrers mesos, s’ha seguit projectant a diverses localitats catalanes, el darrer a Sentmenat, i el proper 4 de desembre a les 21h es podrà veure al cinema Alhambra de La Garriga.
Enguany a més, és una de les protagonistes de l‘exposició itinerant “Dones compromeses” i tal com vam anunciar el nom de Conxita Badia va ser present al concurs de cant que promou l’Elena Obraztsova a Sant Petersburg.
Hi ha per tant motius per seguir recordant la Conxita, i més tenint en compte que d’aquí a uns mesos, el 2 de maig de 2015, farà 40 anys de la mort de l’artista.
Entrevista sobre el perquè del concurs d’Elena Obraztsova en memòria de la Conxita Badia.
Amb motiu de la invitació de la Fundació Elena Obraztsova a la néta de Conxita Badia, Núria Bonet, i la besnéta i directora del documental, Eulàlia Domènech, realitzen la següent entrevista a la filla d’Elena Obraztsova per tal d’indagar en la relació entre les dues artistes en el marc de la celebració del concurs que la fundació organitza a Sant Petersburg.
– Com neix la idea de fer el concurs en memòria de la Conxita Badia?
– La mare feia molts anys que ho tenia pensat. Un dia va trobar el diploma de quan va guanyar el premi Granados en el concurs Viñas i ara que tenia la nova directora de la fundació li va fer aquesta proposta. I finalment ha estat possible fer-ho aquest any. Vam començar a buscar-vos, a buscar informació de la Conxita i vam connectar amb en Miquel Lerin, director del concurs Viñas i besnét del tenor Viñas. La meva mare no va deixar mai d’admirar la Conxita. En el seu llibre hi ha 6 pàgines dedicades a Conxita i amb les fotos i de les seves classes d’interpretació de la música Espanyola. Mai la va oblidar, sempre la va tenir present.
– No sabíem que havia rebut classes de la Conxita.
– Si. A casa seva. No eren classes oficials. La Conxita li deia: “Vine nena”. Li explicava que Granados deia “això es fa pu-pu-pu-pu-pu-pu-pu ( de l’agud cap al greu)”. I de Falla deia: “això es fa d’aquesta manera”. Eren classes improvitzades. No eren classes de cant sinó sobre l’estil. I quan cantava Carmen de Bizet hi posava l’estil de música espanyola com ho havia après.
– Van ser pocs anys de relació. Si no recordo malament la teva mare va guanyar al 1970 i la Conxita va morir l’any 1975. Van ser unes sessions intenses.
– Si, si . Van ser poques classes però molt profitoses. Per la meva mare sempre va considerar la Conxita com la professora de cant de música espanyola així com la seva professora del conservatori. Va ser la seva primera Mestra. Curiosament durant molts anys la meva mare ha fet un programa de concert de Falla i Granados i de Nin. I sempre deia: “A Rússia canto música espanyola perquè tot el que sé ho sé gràcies a la Conxita“. Abans que ella a aquí a Rússia quasi bé ningú cantava aquest estil de música espanyola. I des de que ho va cantar la meva mare la gent cada cop va anar apreciant més i més aquesta música: Las siete canciones españolas, Las tonadillas… Això ho sé cantar gràcies a la Conxita Badia. I quan jo era petitona ja sabia qui era. Era com una gran intèrpret de la música espanyola. I gràcies a aquestes classes va ser la primera estrangera de guanyar el Premi Granados per difondre la música espanyola.
– I tu també ets cantant. T’ha transmès alguna cosa del què ella va aprendre.
– Si, i a més jo vaig viure a Barcelona 17 anys i vaig rebre classes de la Montserrat Caballé, i per cantar i interpretar. Però, abans de venir a Catalunya, a Rússia jo ja cantava la Nana de Falla, El majo moruno de Granados i la Nana de Montsalvatge. I la meva mare em deia: “No això no, això és de mal gust, aquí una pausa, aquí piano o aquí forte“. La Conxita era tremenda i precisa. Les persones que han conegut directament el compositor o han conegut algú que els va conèixer, la seva interpretació és la que val i es nota. Jo crec que quan estudies i aprens, internet ajuda, i ara pots trobar la interpretació de moltes peces i de com ho feia la Badia. Per preparar-se com un concurs com aquest, ajuda. No és una casualitat que la meva mare volgués fer un homenatge a la Conxita.
– Van connectar.
– La Conxita era una gran cantant. I recordo que algunes persones deien: “És que l’Obraztsova canta Falla de manera vulgar”. I la meva mare deia: “És que son siete canciones tradicionales. No les pots cantar com una peça clàssica d’òpera. Perquè la Conxita deia…” Hahaha. Era… Crec que la meva mare ha intentat pagar el deute amb la Conxita.
– És un gran honor per nosaltres que la teva mare hagi fet aquest concurs de cant aquí a Sant Petersburg.
– I per a nosaltres també. Per la meva mare quan feia música de cambra era una joia poder interpretar a Falla i Granados. I en tots els seus concerts no deixava mai de cantar-los.
– Li portem a Elena Obraztsova de part de la meva mare, la Mariona Agustí, filla de Conxita, una carta escrita a mà; un disc fet per la biblioteca de Catalunya, que encara que les gravacions no son molt bones hi ha la interpretació de cançons catalanes i hi ha dues persones que parlen sobre Conxita: Una es Manuel Valls i l’altre es Xavier Montsalvatge. És en català però com que tu el parles molt bé crec que li podràs traduir. L’altre disc el vam fer quan va ser el centenari del naixement de Conxita .
– (riu) I sobre la bicicleta.
– És a Sant pol de mar. Es un disc fet a partir de les gravacions que féiem a casa. No són molt bones però son bones interpretacions de quan ella ja era gran. En canvi a l’altre disc escoltaràs la veu de jove.
– Molt bé . I ha estat un plaer.
Apareix el marit de la néta amb una caixa de xocolates, editada expressament per al concurs. I dins la capsa hi posa: “Con amor, Elena Obraztsova“.
Premi Granados del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova
Roda de premsa de presentació del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova a Sant Petersburg
Eulàlia Domènech, Miquel Lerin, la directora de la Fundació Elena Obraztsova i Núria Bonet
La soprano Elena Obraztsova, llegenda de l’òpera russa que fa uns mesos va ser a Barcelona, promou a Sant Petersburg del 24 al 30 d’agost un Concurs Internacional de Música de Cambra en Memòria de la cantant Conxita Badia. La seva Fundació de suport a les arts musicals amb seu a Moscou, i el Centre Cultural que també porta el seu nom i que es troba a Sant Petersburg, organitzen en aquesta ciutat el certamen, concretament a la prestigiosa Filarmonia acadèmica D. D. Shostakovich.
El concurs va dirigit als 56 cantants d’arreu del món d’entre 20 i 35 anys, que van ser acceptats al certamen fins el passat 1 d’abril. D’aquests s’espera que només una trentena passin a la segona ronda, i una dotzena a la tercera i final. Algunes de les obres a interpretar són de compositors que s’inspiraren en Conxita Badia, com Granados o Falla. La ceremònia inaugural del concurs va tenir lloc el 24 d’agost al vespre, i al llarg d’aquesta setmana s’aniran celebrant les diferents rondes, fins al concert de cloenda, que se celebrarà el dissabte 30 d’agost, a la sala gran de la Filarmonia. Entre el jurat, hi participarà l’agent artístic Miquel Lerín, besnét del tenor català Francesc Viñas i promotor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas.
El jurat i guanyadors escoltant la Conxita Badia, en la clausura del Concurs Conxita Badia organitzat per la Fundació Elena Obraztsova
Justament va ser en el marc de l’esmentat Concurs Viñas, que Elena Obraztsova va conèixer a Conxita Badia quan aquesta formava part del jurat. L’any 1970, Obraztsova va guanyar el primer premi del concurs. Arran d’aquella primera trobada, Obraztsova va quedar impressionada per la personalitat, el talent i l’àngel que desprenia Badia, amb qui va tenir una gran amistat. Tant és així, que pràcticament 40 anys després de la seva mort, ha promogut el “Concurs Internacional de Música de Cambra en homenatge a Conxita Badia”, que enguany celebra la seva primera edició.
Aquest vespre farà 78 anys del darrer assaig de Conxita Badia amb l’Orfeó Gracienc i l’Orquestra Pau Casals, sota la batuta del Mestre. Rememorem doncs aquest trist episodi que sega la vida dels nostres artistes, com la de milions de ciutadans del país.
“El vespre del 17 de juliol de 1936, durant l’assaig general amb l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Gracienc del concert inaugural de l’Olimpíada Popular, arriba la notícia de l’alzamiento militar. Pau Casals els exhorta: “Amics, cantem aquesta nit l’himne de l’alegria, perquè potser és el darrer cop que ho fem junts!“. I així l’interpreten, emocionats, sense públic, com un cant a la pau.
Aquella nit, esclata la Guerra Civil. Conxita, una dona que en aquells temps ara inestables viu sola amb les seves tres filles ja que el seu marit havia hagut de marxar a Amèrica, es trasllada a viure a la casa de la família de l’amic Manel Clausells, reconegut promotor cultural, secretari de l’Associació de Música “da Camera”. El primer matí d’octubre, però, Clausells no arriba al seu despatx, i Conxita surt a cercar-lo per tots els hospitals de Barcelona, fins que el troba mort: l’havien assassinat. Davant d’aquest cop tant dur, Conxita decideix emprendre el camí de l’exili, com ho fan altres personalitats del país, la vida dels quals està en perill. Ventura Gassol i Pau Casals aconsegueixen que pugui marxar cap a França amb les seves filles i el pianista Alexandre Vilalta. L’acompanya personalment el comissari de Propaganda del Govern de la Generalitat Jaume Miravitlles. Així, el febrer de 1937, Conxita emprèn el camí de l’exili com a embaixadora cultural catalana realitzant uns concerts que la Generalitat organitza a França amb motiu de l’exposició sobre l’Art Romànic Català.”
