“No és una casualitat que la meva mare volgués fer un homenatge a la Conxita”

Entrevista sobre el perquè del concurs d’Elena Obraztsova en memòria de la Conxita Badia.

Amb motiu de la invitació de la Fundació Elena Obraztsova a la néta de Conxita Badia, Núria Bonet, i la besnéta i directora del documental, Eulàlia Domènech, realitzen la següent entrevista a la filla d’Elena Obraztsova per tal d’indagar en la relació entre les dues artistes en el marc de la celebració del concurs que la fundació organitza a Sant Petersburg.

– Com neix la idea de fer el concurs en memòria de la Conxita Badia?

– La mare feia molts anys que ho tenia pensat. Un dia va trobar el diploma de quan va guanyar el premi Granados en el concurs Viñas i ara que tenia la nova directora de la fundació li va fer aquesta proposta. I finalment ha estat possible fer-ho aquest any. Vam començar a buscar-vos, a buscar informació de la Conxita i vam connectar amb en Miquel Lerin, director del concurs Viñas i besnét del tenor Viñas. La meva mare no va deixar mai d’admirar la Conxita. En el seu llibre hi ha 6 pàgines dedicades a Conxita i amb les fotos i de les seves classes d’interpretació de la música Espanyola. Mai la va oblidar, sempre la va tenir present.

– No sabíem que havia rebut classes de la Conxita.

– Si. A casa seva. No eren classes oficials. La Conxita li deia: “Vine nena”. Li explicava que Granados deia “això es fa pu-pu-pu-pu-pu-pu-pu ( de l’agud cap al greu)”. I de Falla deia: “això es fa d’aquesta manera”. Eren classes improvitzades. No eren classes de cant sinó sobre l’estil. I quan cantava Carmen de Bizet hi posava l’estil de música espanyola com ho havia après.

– Van ser pocs anys de relació. Si no recordo malament la teva mare va guanyar al 1970 i la Conxita va morir l’any 1975. Van ser unes sessions intenses.

– Si, si . Van ser poques classes però molt profitoses. Per la meva mare sempre va considerar la Conxita com la professora de cant de música espanyola així com la seva professora del conservatori. Va ser la seva primera Mestra. Curiosament durant molts anys la meva mare ha fet un programa de concert de Falla i Granados i de Nin. I sempre deia: “A Rússia canto música espanyola perquè tot el que sé ho sé gràcies a la Conxita“. Abans que ella a aquí a Rússia quasi bé ningú cantava aquest estil de música espanyola. I des de que ho va cantar la meva mare la gent cada cop va anar apreciant més i més aquesta música: Las siete canciones españolas, Las tonadillas… Això ho sé cantar gràcies a la Conxita Badia. I quan jo era petitona ja sabia qui era. Era com una gran intèrpret de la música espanyola. I gràcies a aquestes classes va ser la primera estrangera de guanyar el Premi Granados per difondre la música espanyola.

– I tu també ets cantant. T’ha transmès alguna cosa del què ella va aprendre.

– Si, i a més jo vaig viure a Barcelona 17 anys i vaig rebre classes de la Montserrat Caballé, i per cantar i interpretar. Però, abans de venir a Catalunya, a Rússia jo ja cantava la Nana de Falla, El majo moruno de Granados i la Nana de Montsalvatge. I la meva mare em deia: “No això no, això és de mal gust, aquí una pausa, aquí piano o aquí forte“. La Conxita era tremenda i precisa. Les persones que han conegut directament el compositor o han conegut algú que els va conèixer, la seva interpretació és la que val i es nota. Jo crec que quan estudies i aprens, internet ajuda, i ara pots trobar la interpretació de moltes peces i de com ho feia la Badia. Per preparar-se com un concurs com aquest, ajuda. No és una casualitat que la meva mare volgués fer un homenatge a la Conxita.

– Van connectar.

– La Conxita era una gran cantant. I recordo que algunes persones deien: “És que l’Obraztsova canta Falla de manera vulgar”. I la meva mare deia: “És que son siete canciones tradicionales. No les pots cantar com una peça clàssica d’òpera. Perquè la Conxita deia…” Hahaha. Era… Crec que la meva mare ha intentat pagar el deute amb la Conxita.

– És un gran honor per nosaltres que la teva mare hagi fet aquest concurs de cant aquí a Sant Petersburg.

– I per a nosaltres també. Per la meva mare quan feia música de cambra era una joia poder interpretar a Falla i Granados. I en tots els seus concerts no deixava mai de cantar-los.

– Li portem a Elena Obraztsova de part de la meva mare, la Mariona Agustí, filla de Conxita, una carta escrita a mà; un disc fet per la biblioteca de Catalunya, que encara que les gravacions no son molt bones hi ha la interpretació de cançons catalanes i hi ha dues persones que parlen sobre Conxita: Una es Manuel Valls i l’altre es Xavier Montsalvatge. És en català però com que tu el parles molt bé crec que li podràs traduir. L’altre disc el vam fer quan va ser el centenari del naixement de Conxita .

– (riu) I sobre la bicicleta.

És a Sant pol de mar. Es un disc fet a partir de les gravacions que féiem a casa. No són molt bones però son bones interpretacions de quan ella ja era gran. En canvi a l’altre disc escoltaràs la veu de jove.

– Molt bé . I ha estat un plaer.

Apareix el marit de la néta amb una caixa de xocolates, editada expressament per al concurs. I dins la capsa hi posa: “Con amor, Elena Obraztsova“.

Premi Granados del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova

Premi Granados del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova

Roda de premsa de presentació del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova a Sant Petersburg

Roda de premsa de presentació del Concurs Conxita Badia Fundació Elena Obraztsova a Sant Petersburg

Eulàlia Domènech, Miquel Lerin, la directora de la Fundació Elena Obraztsova i Núria Bonet

Eulàlia Domènech, Miquel Lerin, la directora de la Fundació Elena Obraztsova i Núria Bonet

Elena Obraztsova homenatja a Conxita Badia amb un Concurs Internacional de Música de Cambra que duu el seu nom

La soprano Elena Obraztsova, llegenda de l’òpera russa que fa uns mesos va ser a Barcelona, promou a Sant Petersburg del 24 al 30 d’agost un Concurs Internacional de Música de Cambra en Memòria de la cantant Conxita Badia. La seva Fundació de suport a les arts musicals amb seu a Moscou, i el Centre Cultural que també porta el seu nom i que es troba a Sant Petersburg, organitzen en aquesta ciutat el certamen, concretament a la prestigiosa Filarmonia acadèmica D. D. Shostakovich.

El concurs va dirigit als 56 cantants d’arreu del món d’entre 20 i 35 anys, que van ser acceptats al certamen fins el passat 1 d’abril. D’aquests s’espera que només una trentena passin a la segona ronda, i una dotzena a la tercera i final. Algunes de les obres a interpretar són de compositors que s’inspiraren en Conxita Badia, com Granados o Falla. La ceremònia inaugural del concurs va tenir lloc el 24 d’agost al vespre, i al llarg d’aquesta setmana s’aniran celebrant les diferents rondes, fins al concert de cloenda, que se celebrarà el dissabte 30 d’agost, a la sala gran de la Filarmonia. Entre el jurat, hi participarà l’agent artístic Miquel Lerín, besnét del tenor català Francesc Viñas i promotor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas.

El jurat i guanyadors escoltant la Conxita Badia, en la clausura del Concurs Conxita Badia organitzat per la Fundació Elena Obraztsova

El jurat i guanyadors escoltant la Conxita Badia, en la clausura del Concurs Conxita Badia organitzat per la Fundació Elena Obraztsova

Justament va ser en el marc de l’esmentat Concurs Viñas, que Elena Obraztsova va conèixer a Conxita Badia quan aquesta formava part del jurat. L’any 1970, Obraztsova va guanyar el primer premi del concurs. Arran d’aquella primera trobada, Obraztsova va quedar impressionada per la personalitat, el talent i l’àngel que desprenia Badia, amb qui va tenir una gran amistat. Tant és així, que pràcticament 40 anys després de la seva mort, ha promogut el “Concurs Internacional de Música de Cambra en homenatge a Conxita Badia”, que enguany celebra la seva primera edició.

17 de juliol del 1936, 78 aniversari d’un vespre tràgic

Aquest vespre farà 78 anys del darrer assaig de Conxita Badia amb l’Orfeó Gracienc i l’Orquestra Pau Casals, sota la batuta del Mestre. Rememorem doncs aquest trist episodi que sega la vida dels nostres artistes, com la de milions de ciutadans del país.

“El vespre del 17 de juliol de 1936, durant l’assaig general amb l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Gracienc del concert inaugural de l’Olimpíada Popular, arriba la notícia de l’alzamiento militar. Pau Casals els exhorta: “Amics, cantem aquesta nit l’himne de l’alegria, perquè potser és el darrer cop que ho fem junts!“. I així l’interpreten, emocionats, sense públic, com un cant a la pau.

Aquella nit, esclata la Guerra Civil. Conxita, una dona que en aquells temps ara inestables viu sola amb les seves tres filles ja que el seu marit havia hagut de marxar a Amèrica, es trasllada a viure a la casa de la família de l’amic Manel Clausells, reconegut promotor cultural, secretari de l’Associació de Música “da Camera”. El primer matí d’octubre, però, Clausells no arriba al seu despatx, i Conxita surt a cercar-lo per tots els hospitals de Barcelona, fins que el troba mort: l’havien assassinat. Davant d’aquest cop tant dur, Conxita decideix emprendre el camí de l’exili, com ho fan altres personalitats del país, la vida dels quals està en perill. Ventura Gassol i Pau Casals aconsegueixen que pugui marxar cap a França amb les seves filles i el pianista Alexandre Vilalta. L’acompanya personalment el comissari de Propaganda del Govern de la Generalitat Jaume Miravitlles. Així, el febrer de 1937, Conxita emprèn el camí de l’exili com a embaixadora cultural catalana realitzant uns concerts que la Generalitat organitza a França amb motiu de l’exposició sobre l’Art Romànic Català.”

Inaugurat el curs internacional de cant Conxita Badia

Diumenge al vespre es va fer l’acte de presentació per el nou curs d’Egara Forum Musicae a l’escola de música de Vapor gran de Terrassa, on els dos impulsors de l’acte. Aquests van fer un petit esboç de tot el que s’han fet en les anteriors edicions i la dificultat de fer un curs d’aquestes característiques per a directors, ja que no és fàcil trobar una bona orquestra disposada a tocar al so de cada un dels directors, i alhora aprendre a dirigir tot un grup amb un solista, el cantant, que sovint va una mica a la seva. Per la seva banda, el professor i director Riccardo Frizza va avançar que intentarà donar petits trucs de cara a la direcció que ell ha anat aprenent a base de l’experiència.
Pel que fa a la Conxita Badia, una de les seves nétes va intervenir també a la inauguració per explicar que el millor que va saber fer l’artista va ser emocionar els qui l’escoltaven. I per aquest motiu molts compositors en sentir-la, com Granados, Gustavino, Mompou, Toldrà, Montsalvatge, Villa-Lobos, Falla, i un llarg etcetera li van dedicar cançons.
L’acte es va acompanyar  de piano i violí tocant El sonet de la rosada i l’Ave Maria de Toldrà, interpretat pel violí concertino de l’orquestra Filharmonica Orquestra de Catalunya i Quim Cornudella al piano. Es va cloure amb dues cançons dedicades a Conxita Badia: La dama d’Aragó de Nin-Culmell i canción negra de Montsalvatge; i dues cançons més d’Eduard Toldrà cantades per Anna Alàs.
IMG_3782

Inauguració de la 2a edició del Curs internacional de cant Conxita Badia

Aquest diumenge 29 de Juny a les 18:00, el Centre de les #Arts Terrassa Vapor Gran acollirà l’acte inaugural de l’ Egara Forum Musicae – summer music academy 2014, que donarà el tret de sortida al 3er Curs Internacional de Direcció d’Orquestra ” “Eduard Toldrà” Orchestral conducting course” i el 2on Curs Internacional de Cant amb Orquestra ” Conxita Badia Singing course with Orchestra “.

L’acte comptarà amb la presentació del cos docent, el Maestro Riccardo Frizza, la Professora Ana Luisa Chova i el concertino Raúl García Marián, així com la interpretació d’obres de cambra d’Eduard Toldrà a càrrec del quartet de solistes de la Filharmònica de Cambra de Catalunya i Anna Alàs i Jové.

Us animem a participar-hi i felicitem de nou l’Anna Alàs i el seu equip per tota l’energia i dedicació en aquest projecte!

Emotiva retrobada entre Marta Casals i Mariona Agustí Badia

Imatge

Marta Casals, entre Mariona Agustí Badia i Jordi Bonet

Selfie d’Eulàlia Domènech i Bonet amb motiu de la retrobada de la filla de Conxita Badia, Mariona Agustí, amb la vídua del violoncelista i mestre de Conxita Badia.

S’obren les inscripcions del 2on Curs de Cant amb Orquestra “Conxita Badia”!

El curs de Cant amb Orquestra “Conxita Badia” està preparant la seva segona edició. Fins l’1 de Maig, els estudiants de cant poden inscriure’s a www.egaraforummusicae.net.

Un cantant d’òpera ha d’estar preparat per cantar còmodament davant una orquestra seguint les indicacions del director sense que se’n ressenti la seva salut vocal ni la seva interpretació, però poques vegades és factible practicar aquest tipus de situacions en les escoles de música. Al Curs Internacional de Cant amb Orquestra “Conxita Badia” s’ofereix:

– Classes individuals amb pianista correpetidor (Pau Casan) i la Prof. Ana Luisa Chova (125min)
– Treball de les àries amb orquestra sota la tutela del Mestre Riccardo Frizza (40min)
– Coaching mental i físic amb la Prof. Kristin Guttenberg (300min)
– Gravació en video per posteriors usos professionals (audicions, concursos…)

En aquesta segona edició, que se celebrarà a Terrassa, la organització compta amb tres grans artistes i pedagogs: la Prof. Ana Luisa Chova (Catedràtica del Conservatori Superior de Cant de València) i el Mestre Riccardo Frizza (Metropolitan, La Scala, Wiener Staatsoper…) i la Filharmònica de Cambra de Catalunya. Paral.lelament es desenvoluparà el 3er Curs Internacional de Direcció d’Orquestra “Eduard Toldrà”, afavorint l’intercanvi artístic i professional a nivell internacional.

Agraïment per les mostres d’afecte i condol

Aquests dies, un centenar de persones han manifestat el seu condol a la família, des d’admiradors de la Conxita, a deixebles de piano de la Carmen, l’Acadèmia Marshall i el Departament de Cultura de la Generalitat entre altres institucions.

Dilluns el programa “Només hi faltes tu” va dedicar els seus darrers deu minuts a recordar la Carmen Agustí Badia, i de retruc la Conxita Badia. Un agraïment doncs a l’Ester Pinart, al seu equip i a Catalunya Ràdio així com a d’altres periodistes que s’estimaven també a la Carmen (Sílvia Cóppulo, Pere Andreu Jariod, entre altres) i que van acompanyar en el comiat.

“Entre pianos i cançons”, in memoriam a Carmen Agustí Badia

Ahir ens va deixar la filla menor de la soprano Conxita Badia, la Carmen Agustí Badia, coincidint amb el Dia de la Dona. Marcada per la vocació, sensibilitat i dedicació de la seva mare, la Carmen es va dedicar a la música i concretament va ser professora de piano, com la seva germana gran, Conxita, i era fillola del músic Robert Gerhard.

Les filles i la besnéta de Conxita Badia durant la projecció- Homenatge Palau de la Música, 201112. © Marta Ramoneda

Les filles (al centre, Carmen Agustí Badia) i la besnéta de Conxita Badia durant la projecció- Homenatge Palau de la Música, 201112. © Marta Ramoneda

Dona compromesa amb el seu país, la Carmen va ser una activista cultural, política (des de les files del PSC Reagrupament) i dels drets de la dona. El 1957 es va casar amb l’intel·lectual, historiador i polític Josep Maria Ainaud de Lasarte, de la mà del qual seguí participant de manera sempre entusiasta en la vida cultural i social de Catalunya, i va ser entre altres membre del secretariat d’entitats corals de Catalunya.

Musicalment era una enamorada de Debussy i de la seva Arabesque num. 1, una passió que contagiava a tots els seus deixebles, així com de Chopin (Polonesa Impromptu op26 n.1), de Schubert…

El meu record de petita és sempre entre pianos i cançons”, rememorava la Carmen en una entrevista a COM Radio a qui van gravar conjuntament amb el seu espòs el 2005. En aquesta gravació se l’escoltava també interpretar la Non-non dels papallons, de l’àvia d’Ainaud, Carme Karr.

Tot escoltant “Damunt de tu només les flors”, de Mompou, cantat per la seva germana Mariona, s’ha adormit doncs dolçament. Dilluns 10 a les 10h30 se’n celebrarà el funeral al Tanatori de les Corts.

Projecció al Conservatori Municipal de Música de Barcelona

El proper 28 de gener (19h), el Conservatori Municipal de Música de Barcelona projecta el documental “Conxita Badia no existeix” en un acte obert a tothom.
Conxita Badia va ser professora i catedràtica de cant del Conservatori els darrers anys de la seva vida, motiu pel qual hi té una aula dedicada. Entre els seus alumnes al conservatori destaquen la soprano Isabel Aragon i el tenor Ferran Gimeno.
Fa especial il·lusió projectar el documental en un indret que ella estimava tant i on també l’estimaven molt.
IMG-20140121-WA0000