Estrena del documental a televisió: 4 de gener, Canal 33, 22h30

S’acosta la gran data! Per molt que sigui l’any vinent (en mitja hora encetem el 2013), només falten 4 dies perquè el documental “Conxita Badia no existeix” s’estreni a la televisió. Serà el 4 de gener, a les 22h30, dins l’espai “El Documental” del Canal 33. I tot i que coincidirà amb l’emissió de l’entrevista al rei Juan Carlos I a TVE, no ho considerem una competència sinó més aviat un regal de Reis de Televisió de Catalunya a tots els amants de la cultura, la música, la historia i la memòria del nostre país.

Esperem que ens hi acompanyis, tant tu com tota la gent del teu voltant que puguis avisar i a qui pugui interessar!

Nova cita: Girona, 14 de desembre

El proper 14 de desembre serà la última ocasió de veure en pantalla gran el documental, abans de l’emissió al Canal 33 el 4 de gener.

Serà una projecció gratuïta a l’emblemàtic cinema Truffaut de Girona (situació) el 14 de desembre, a les 9 del vespre.

Us hi esperem!

El dia abans de l’estrena!!

Demà, dissabte 27 d’octubre al vespre (20:30), s’estrena finalment el documental Conxita Badia no existeix a la gran pantalla (trailer), a la secció oficial del Festival Internacional de Cine Documental Musical In-Edit. La segona projecció serà el 29 d’octubre a les 18:30. Ambdúes al mateix cinema Aribau Club 2 Sales (Gran Via de les Corts Catalanes, 565, de Barcelona).

Recordeu que les entrades s’han de comprar anticipadament, o bé per internet, o a les guixetes centrals del festival ubicades al carrer Muntaner 24 de Barcelona.

Primeres notícies sobre el documental als mitjans de comunicació

Només fa unes poques setmanes que vam començar a donar a conèixer el documental, i ja se n’estan fent ressò els primers mitjans de comunicació, tant els generalistes, com els especialitzats, així com blocs i webs del sector a través de les xarxes.

Per tal de recollir el que va apareixent, hem creat la secció “Els mitjans de comunicació en parlen“, i així hom podrà trobar-hi des de les entrevistes i reportatges a televisió, com el que s’emet per ràdio o es publica als mitjans digitals.

Inspiració

“Una de les característiques de la Conxita és el respecte i l’homenatge als Mestres”, diu en Josep Maria Ainaud de Lasarte en el documental. I és cert. Conxita Badia sempre va professar una admiració profundament sentida envers els seus tres grans Mestres. En majúscula, Mestres, per qui foren i pel que aprengué d’ells: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla.

Amb Granados es formà musicalment i pianísticament a l’Acadèmia Granados. “A ell dec tot el bo que artísticament puc haver copsat, pugui haver heredat”, reconeixia Conxita quan parlava d’aquest estimadíssim primer Mestre. Per a Granados, Conxita fou una inspiració -li són dedicades diverses obres-  i l’instrument ideal de les seves cançons. Sempre que necessitava ensenyar alguna de les seves composicions a un músic, amic o compositor, feia cridar la Conxita enviant-li una nota on hi deia: “Conxita, vine tu i les cançons!”. Quan rebia la nota, Conxita ho deixava tot i se n’hi anava volant. De Falla i Casals no en rebé cap classe però a ells dos també els deu bona part del que arribà a ser artísticament. L’admiració que professà per tots ells fou profundament sentida i també fou recíproca. Durant la investigació feta arran del documental, aparegueren una pila de cartes, escrits, partitures i documents originals, com ara la carta que il·lustra aquest escrit. És de Pau Casals, que li diu a Conxita: “Tot el que he escrit per a veu de soprano, ha sigut pensant en tu. Tot doncs et pertany. I si algun dia es fan pel gramòfon, ningú més que tu ha de fer-les”. Manuel de Falla li reconegué també “su canto admirable al que tanto debo”. Conxita no només fou una excel·lent cantant i pianista amb tres Mestres d’excepció, fou també musa tant d’ells com de molts artistes amb qui es relacionà, i Mestra estimadíssima i admiradíssima pels que reberen el seu art, en fossin deixebles formats directament amb ella o músics que hi col·laboraren. En definitiva, música inspiradora. Carta Casals: "Quina serà la nostra fi?" (1)
Carta Casals: "Quina serà la nostra fi?" (2)

Primeres dates confirmades

27 i 29 d’octubre. Aquests són els dies en què es podrà veure el documental “Conxita Badia no existeix” en pantalla gran (trailer), en el marc del Festival Internacional de Cine Documental Musical In-Edit.
 
Aquí teniu tots els detalls.
   Estrena:
     27 d’octubre – 20:30 – Cinema Aribau Club 2 (Gran Via de les Corts Catalanes, 565, Barcelona)
     Aquesta primera projecció comptarà amb la presència de la directora del documental i besnéta de Conxita Badia, Eulàlia Domènech, que contestarà les preguntes del públic.
   Segona projecció:
     29 d’octubre – 18:30 – Cinema Aribau Club 2 (Gran Via de les Corts Catalanes, 565, Barcelona).
Competim a secció oficial. Això vol dir que a banda d’optar al premi que vota el públic, també optem a guanyar el palmarès de Millor Documental Nacional de l’any. Sigui com sigui, el millor premi és, sincerament, fer existir a Conxita Badia.
Ens veiem a l’In-Edit!

Recuperant alguna filmació històrica…

Una de les grans dificultats a l’hora de realitzar aquest documental ha sigut localitzar filmacions sobre la protagonista, Conxita Badia. Imagineu-vos, intentar fer un audiovisual sense material audiovisual: una odissea! Sabíem, pels contractes signats amb diferents televisions conservats per les filles de Conxita Badia i per mencions en cartes privades, que hi havien filmacions enregistrades en les quals sortia cantant. Fins i tot en sabíem el detall de les obres que havia interpretat, quin realitzador ho havia gravar o, en el cas que ho cobrés, el que li havien pagat. Avui en dia, pots trobar filmacions de tota mena, del contingut més absurd al més especialitzat. Tot semblava indicar que trobar filmacions d’una de les millors cantants del segle passat seria una tasca assumible i exitosa.

El primer material trobat és familiar (tota una descoberta!). Data dels anys cinquanta. Una trobada familiar amb motiu de l’aniversari de la seva cunyada victòria. Només surt uns segons, acompanyada de familiars (hi podem veure les seves tres filles, el seu gendre i el seu marit Ricard, qui li fa un petó). Al final de la filmació de la veu cantant-li a la homenatjada. No us perdeu la cara que fa un noi mentre la mira com canta!

L’evolució d’aquesta intensa recerca acabarà convertint-se, de manera natural, en un fil conductor del documental.