“No és una casualitat que la meva mare volgués fer un homenatge a la Conxita”

Entrevista sobre el perquè del concurs d’Elena Obraztsova en memòria de la Conxita Badia.

Amb motiu de la invitació de la Fundació Elena Obraztsova a la néta de Conxita Badia, Núria Bonet, i la besnéta i directora del documental, Eulàlia Domènech, realitzen la següent entrevista a la filla d’Elena Obraztsova per tal d’indagar en la relació entre les dues artistes en el marc de la celebració del concurs que la fundació organitza a Sant Petersburg.

– Com neix la idea de fer el concurs en memòria de la Conxita Badia?

– La mare feia molts anys que ho tenia pensat. Un dia va trobar el diploma de quan va guanyar el premi Granados en el concurs Viñas i ara que tenia la nova directora de la fundació li va fer aquesta proposta. I finalment ha estat possible fer-ho aquest any. Vam començar a buscar-vos, a buscar informació de la Conxita i vam connectar amb en Miquel Lerin, director del concurs Viñas i besnét del tenor Viñas. La meva mare no va deixar mai d’admirar la Conxita. En el seu llibre hi ha 6 pàgines dedicades a Conxita i amb les fotos i de les seves classes d’interpretació de la música Espanyola. Mai la va oblidar, sempre la va tenir present.

– No sabíem que havia rebut classes de la Conxita.

– Si. A casa seva. No eren classes oficials. La Conxita li deia: “Vine nena”. Li explicava que Granados deia “això es fa pu-pu-pu-pu-pu-pu-pu ( de l’agud cap al greu)”. I de Falla deia: “això es fa d’aquesta manera”. Eren classes improvitzades. No eren classes de cant sinó sobre l’estil. I quan cantava Carmen de Bizet hi posava l’estil de música espanyola com ho havia après.

– Van ser pocs anys de relació. Si no recordo malament la teva mare va guanyar al 1970 i la Conxita va morir l’any 1975. Van ser unes sessions intenses.

– Si, si . Van ser poques classes però molt profitoses. Per la meva mare sempre va considerar la Conxita com la professora de cant de música espanyola així com la seva professora del conservatori. Va ser la seva primera Mestra. Curiosament durant molts anys la meva mare ha fet un programa de concert de Falla i Granados i de Nin. I sempre deia: “A Rússia canto música espanyola perquè tot el que sé ho sé gràcies a la Conxita“. Abans que ella a aquí a Rússia quasi bé ningú cantava aquest estil de música espanyola. I des de que ho va cantar la meva mare la gent cada cop va anar apreciant més i més aquesta música: Las siete canciones españolas, Las tonadillas… Això ho sé cantar gràcies a la Conxita Badia. I quan jo era petitona ja sabia qui era. Era com una gran intèrpret de la música espanyola. I gràcies a aquestes classes va ser la primera estrangera de guanyar el Premi Granados per difondre la música espanyola.

– I tu també ets cantant. T’ha transmès alguna cosa del què ella va aprendre.

– Si, i a més jo vaig viure a Barcelona 17 anys i vaig rebre classes de la Montserrat Caballé, i per cantar i interpretar. Però, abans de venir a Catalunya, a Rússia jo ja cantava la Nana de Falla, El majo moruno de Granados i la Nana de Montsalvatge. I la meva mare em deia: “No això no, això és de mal gust, aquí una pausa, aquí piano o aquí forte“. La Conxita era tremenda i precisa. Les persones que han conegut directament el compositor o han conegut algú que els va conèixer, la seva interpretació és la que val i es nota. Jo crec que quan estudies i aprens, internet ajuda, i ara pots trobar la interpretació de moltes peces i de com ho feia la Badia. Per preparar-se com un concurs com aquest, ajuda. No és una casualitat que la meva mare volgués fer un homenatge a la Conxita.

– Van connectar.

– La Conxita era una gran cantant. I recordo que algunes persones deien: “És que l’Obraztsova canta Falla de manera vulgar”. I la meva mare deia: “És que son siete canciones tradicionales. No les pots cantar com una peça clàssica d’òpera. Perquè la Conxita deia…” Hahaha. Era… Crec que la meva mare ha intentat pagar el deute amb la Conxita.

– És un gran honor per nosaltres que la teva mare hagi fet aquest concurs de cant aquí a Sant Petersburg.

– I per a nosaltres també. Per la meva mare quan feia música de cambra era una joia poder interpretar a Falla i Granados. I en tots els seus concerts no deixava mai de cantar-los.

– Li portem a Elena Obraztsova de part de la meva mare, la Mariona Agustí, filla de Conxita, una carta escrita a mà; un disc fet per la biblioteca de Catalunya, que encara que les gravacions no son molt bones hi ha la interpretació de cançons catalanes i hi ha dues persones que parlen sobre Conxita: Una es Manuel Valls i l’altre es Xavier Montsalvatge. És en català però com que tu el parles molt bé crec que li podràs traduir. L’altre disc el vam fer quan va ser el centenari del naixement de Conxita .

– (riu) I sobre la bicicleta.

– És a Sant pol de mar. Es un disc fet a partir de les gravacions que féiem a casa. No són molt bones però son bones interpretacions de quan ella ja era gran. En canvi a l’altre disc escoltaràs la veu de jove.

– Molt bé . I ha estat un plaer.

Apareix el marit de la néta amb una caixa de xocolates, editada expressament per al concurs. I dins la capsa hi posa: “Con amor, Elena Obraztsova“.