17 de juliol del 1936, 78 aniversari d’un vespre tràgic

Aquest vespre farà 78 anys del darrer assaig de Conxita Badia amb l’Orfeó Gracienc i l’Orquestra Pau Casals, sota la batuta del Mestre. Rememorem doncs aquest trist episodi que sega la vida dels nostres artistes, com la de milions de ciutadans del país.

“El vespre del 17 de juliol de 1936, durant l’assaig general amb l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Gracienc del concert inaugural de l’Olimpíada Popular, arriba la notícia de l’alzamiento militar. Pau Casals els exhorta: “Amics, cantem aquesta nit l’himne de l’alegria, perquè potser és el darrer cop que ho fem junts!“. I així l’interpreten, emocionats, sense públic, com un cant a la pau.

Aquella nit, esclata la Guerra Civil. Conxita, una dona que en aquells temps ara inestables viu sola amb les seves tres filles ja que el seu marit havia hagut de marxar a Amèrica, es trasllada a viure a la casa de la família de l’amic Manel Clausells, reconegut promotor cultural, secretari de l’Associació de Música “da Camera”. El primer matí d’octubre, però, Clausells no arriba al seu despatx, i Conxita surt a cercar-lo per tots els hospitals de Barcelona, fins que el troba mort: l’havien assassinat. Davant d’aquest cop tant dur, Conxita decideix emprendre el camí de l’exili, com ho fan altres personalitats del país, la vida dels quals està en perill. Ventura Gassol i Pau Casals aconsegueixen que pugui marxar cap a França amb les seves filles i el pianista Alexandre Vilalta. L’acompanya personalment el comissari de Propaganda del Govern de la Generalitat Jaume Miravitlles. Així, el febrer de 1937, Conxita emprèn el camí de l’exili com a embaixadora cultural catalana realitzant uns concerts que la Generalitat organitza a França amb motiu de l’exposició sobre l’Art Romànic Català.”

Inaugurat el curs internacional de cant Conxita Badia

Diumenge al vespre es va fer l’acte de presentació per el nou curs d’Egara Forum Musicae a l’escola de música de Vapor gran de Terrassa, on els dos impulsors de l’acte. Aquests van fer un petit esboç de tot el que s’han fet en les anteriors edicions i la dificultat de fer un curs d’aquestes característiques per a directors, ja que no és fàcil trobar una bona orquestra disposada a tocar al so de cada un dels directors, i alhora aprendre a dirigir tot un grup amb un solista, el cantant, que sovint va una mica a la seva. Per la seva banda, el professor i director Riccardo Frizza va avançar que intentarà donar petits trucs de cara a la direcció que ell ha anat aprenent a base de l’experiència.
Pel que fa a la Conxita Badia, una de les seves nétes va intervenir també a la inauguració per explicar que el millor que va saber fer l’artista va ser emocionar els qui l’escoltaven. I per aquest motiu molts compositors en sentir-la, com Granados, Gustavino, Mompou, Toldrà, Montsalvatge, Villa-Lobos, Falla, i un llarg etcetera li van dedicar cançons.
L’acte es va acompanyar  de piano i violí tocant El sonet de la rosada i l’Ave Maria de Toldrà, interpretat pel violí concertino de l’orquestra Filharmonica Orquestra de Catalunya i Quim Cornudella al piano. Es va cloure amb dues cançons dedicades a Conxita Badia: La dama d’Aragó de Nin-Culmell i canción negra de Montsalvatge; i dues cançons més d’Eduard Toldrà cantades per Anna Alàs.
IMG_3782

Inauguració de la 2a edició del Curs internacional de cant Conxita Badia

Aquest diumenge 29 de Juny a les 18:00, el Centre de les #Arts Terrassa Vapor Gran acollirà l’acte inaugural de l’ Egara Forum Musicae – summer music academy 2014, que donarà el tret de sortida al 3er Curs Internacional de Direcció d’Orquestra ” “Eduard Toldrà” Orchestral conducting course” i el 2on Curs Internacional de Cant amb Orquestra ” Conxita Badia Singing course with Orchestra “.

L’acte comptarà amb la presentació del cos docent, el Maestro Riccardo Frizza, la Professora Ana Luisa Chova i el concertino Raúl García Marián, així com la interpretació d’obres de cambra d’Eduard Toldrà a càrrec del quartet de solistes de la Filharmònica de Cambra de Catalunya i Anna Alàs i Jové.

Us animem a participar-hi i felicitem de nou l’Anna Alàs i el seu equip per tota l’energia i dedicació en aquest projecte!

S’obren les inscripcions del 2on Curs de Cant amb Orquestra “Conxita Badia”!

El curs de Cant amb Orquestra “Conxita Badia” està preparant la seva segona edició. Fins l’1 de Maig, els estudiants de cant poden inscriure’s a www.egaraforummusicae.net.

Un cantant d’òpera ha d’estar preparat per cantar còmodament davant una orquestra seguint les indicacions del director sense que se’n ressenti la seva salut vocal ni la seva interpretació, però poques vegades és factible practicar aquest tipus de situacions en les escoles de música. Al Curs Internacional de Cant amb Orquestra “Conxita Badia” s’ofereix:

- Classes individuals amb pianista correpetidor (Pau Casan) i la Prof. Ana Luisa Chova (125min)
– Treball de les àries amb orquestra sota la tutela del Mestre Riccardo Frizza (40min)
– Coaching mental i físic amb la Prof. Kristin Guttenberg (300min)
– Gravació en video per posteriors usos professionals (audicions, concursos…)

En aquesta segona edició, que se celebrarà a Terrassa, la organització compta amb tres grans artistes i pedagogs: la Prof. Ana Luisa Chova (Catedràtica del Conservatori Superior de Cant de València) i el Mestre Riccardo Frizza (Metropolitan, La Scala, Wiener Staatsoper…) i la Filharmònica de Cambra de Catalunya. Paral.lelament es desenvoluparà el 3er Curs Internacional de Direcció d’Orquestra “Eduard Toldrà”, afavorint l’intercanvi artístic i professional a nivell internacional.

Agraïment per les mostres d’afecte i condol

Aquests dies, un centenar de persones han manifestat el seu condol a la família, des d’admiradors de la Conxita, a deixebles de piano de la Carmen, l’Acadèmia Marshall i el Departament de Cultura de la Generalitat entre altres institucions.

Dilluns el programa “Només hi faltes tu” va dedicar els seus darrers deu minuts a recordar la Carmen Agustí Badia, i de retruc la Conxita Badia. Un agraïment doncs a l’Ester Pinart, al seu equip i a Catalunya Ràdio així com a d’altres periodistes que s’estimaven també a la Carmen (Sílvia Cóppulo, Pere Andreu Jariod, entre altres) i que van acompanyar en el comiat.

“Entre pianos i cançons”, in memoriam a Carmen Agustí Badia

Ahir ens va deixar la filla menor de la soprano Conxita Badia, la Carmen Agustí Badia, coincidint amb el Dia de la Dona. Marcada per la vocació, sensibilitat i dedicació de la seva mare, la Carmen es va dedicar a la música i concretament va ser professora de piano, com la seva germana gran, Conxita, i era fillola del músic Robert Gerhard.

Les filles i la besnéta de Conxita Badia durant la projecció- Homenatge Palau de la Música, 201112. © Marta Ramoneda

Les filles (al centre, Carmen Agustí Badia) i la besnéta de Conxita Badia durant la projecció- Homenatge Palau de la Música, 201112. © Marta Ramoneda

Dona compromesa amb el seu país, la Carmen va ser una activista cultural, política (des de les files del PSC Reagrupament) i dels drets de la dona. El 1957 es va casar amb l’intel·lectual, historiador i polític Josep Maria Ainaud de Lasarte, de la mà del qual seguí participant de manera sempre entusiasta en la vida cultural i social de Catalunya, i va ser entre altres membre del secretariat d’entitats corals de Catalunya.

Musicalment era una enamorada de Debussy i de la seva Arabesque num. 1, una passió que contagiava a tots els seus deixebles, així com de Chopin (Polonesa Impromptu op26 n.1), de Schubert…

El meu record de petita és sempre entre pianos i cançons”, rememorava la Carmen en una entrevista a COM Radio a qui van gravar conjuntament amb el seu espòs el 2005. En aquesta gravació se l’escoltava també interpretar la Non-non dels papallons, de l’àvia d’Ainaud, Carme Karr.

Tot escoltant “Damunt de tu només les flors”, de Mompou, cantat per la seva germana Mariona, s’ha adormit doncs dolçament. Dilluns 10 a les 10h30 se’n celebrarà el funeral al Tanatori de les Corts.

Projecció al Conservatori Municipal de Música de Barcelona

El proper 28 de gener (19h), el Conservatori Municipal de Música de Barcelona projecta el documental “Conxita Badia no existeix” en un acte obert a tothom.
Conxita Badia va ser professora i catedràtica de cant del Conservatori els darrers anys de la seva vida, motiu pel qual hi té una aula dedicada. Entre els seus alumnes al conservatori destaquen la soprano Isabel Aragon i el tenor Ferran Gimeno.
Fa especial il·lusió projectar el documental en un indret que ella estimava tant i on també l’estimaven molt.
IMG-20140121-WA0000 

In memoriam: Pau Casals

Imatge

El Mestre. L’amic fidel. Dies de gaudi i d’intensitat musicals.Imatge

Correspondència dedicatòries. Emocions. Separacions i retrobades intenses. Conxita Badia i Pau Casals, musa i mestre, no s’entenen l’una sense l’altre. Per aquest motiu, en el 40 aniversari de la seva mort, no podem sinó recordar-lo, i recordar tot allò que el va unir a la Conxita, i a la cultura d’aquest país que avui, més que mai, el segueix enyorant.

Quart aniversari de la mort de l’Alicia de Larrocha

Avui fa quatre anys, la gran pianista Alicia de Larrocha ens va deixar. Gran pianista, i gran amiga i col·laboradora de la Conxita Badia. Narcís Bonet explica que una vegada, parlant de la Conxita amb l’Alicia, ella li deia: “És que en sap tant, de música, aquesta dona! En sap tant!”. I Bonet li va respondre: “La Conxita, de música, no en sap res. La Conxita és la música”.

Alicia i Conxita es van admirar l’una a l’altre, i van fer diversos concerts conjuntament tocant sempre Granados, el primer gran mestre d’ambdúes. En record a ell, les dues artistasses graven les cançons “Tonadillas” i “Amatorias”, una gravació històrica imprescindible que l’any passat va reeditar La Mà de Guido (i que es pot adquiri aquí).

En record de la gran Alicia, us deixem aquest escrit seu sobre la Conxita fa 11 anys:

“Conxiteta”

“Conxiteta”… Així era com li deia jo des que era
molt petita. Era una expressió d’afecte i admiració
que, en el fons, ni jo mateixa sabia que significava.
La dolçor i expressivitat amb la que em tractava,
el seu temperament apassionat reflectit en la veu
i el seu art incomparable, feien que tot el meu
ésser vibrés quan la veia o l’escoltava…
Al costat del meu llit vaig tenir el seu retrat d’ençà
que jo tenia 5 anys. La seva cara i els seus ulls
reflectien bondat, alegria i amor a tot el
que l’envoltava… i això era per mi una cosa
màgica!!!
Més tard, el fer música amb ella i admirar
juntes a Granados, va significar una de les
meves més grans experiències musicals i
humanes.
Conxiteta, no t’oblido!!!
Alícia de Larrocha,
Barcelona, febrer de 2002

Image