Agraïment per les mostres d’afecte i condol

Aquests dies, un centenar de persones han manifestat el seu condol a la família, des d’admiradors de la Conxita, a deixebles de piano de la Carmen, l’Acadèmia Marshall i el Departament de Cultura de la Generalitat entre altres institucions.

Dilluns el programa “Només hi faltes tu” va dedicar els seus darrers deu minuts a recordar la Carmen Agustí Badia, i de retruc la Conxita Badia. Un agraïment doncs a l’Ester Pinart, al seu equip i a Catalunya Ràdio així com a d’altres periodistes que s’estimaven també a la Carmen (Sílvia Cóppulo, Pere Andreu Jariod, entre altres) i que van acompanyar en el comiat.

“Entre pianos i cançons”, in memoriam a Carmen Agustí Badia

Ahir ens va deixar la filla menor de la soprano Conxita Badia, la Carmen Agustí Badia, coincidint amb el Dia de la Dona. Marcada per la vocació, sensibilitat i dedicació de la seva mare, la Carmen es va dedicar a la música i concretament va ser professora de piano, com la seva germana gran, Conxita, i era fillola del músic Robert Gerhard.

Les filles i la besnéta de Conxita Badia durant la projecció- Homenatge Palau de la Música, 201112. © Marta Ramoneda

Les filles (al centre, Carmen Agustí Badia) i la besnéta de Conxita Badia durant la projecció- Homenatge Palau de la Música, 201112. © Marta Ramoneda

Dona compromesa amb el seu país, la Carmen va ser una activista cultural, política (des de les files del PSC Reagrupament) i dels drets de la dona. El 1957 es va casar amb l’intel·lectual, historiador i polític Josep Maria Ainaud de Lasarte, de la mà del qual seguí participant de manera sempre entusiasta en la vida cultural i social de Catalunya, i va ser entre altres membre del secretariat d’entitats corals de Catalunya.

Musicalment era una enamorada de Debussy i de la seva Arabesque num. 1, una passió que contagiava a tots els seus deixebles, així com de Chopin (Polonesa Impromptu op26 n.1), de Schubert…

El meu record de petita és sempre entre pianos i cançons”, rememorava la Carmen en una entrevista a COM Radio a qui van gravar conjuntament amb el seu espòs el 2005. En aquesta gravació se l’escoltava també interpretar la Non-non dels papallons, de l’àvia d’Ainaud, Carme Karr.

Tot escoltant “Damunt de tu només les flors”, de Mompou, cantat per la seva germana Mariona, s’ha adormit doncs dolçament. Dilluns 10 a les 10h30 se’n celebrarà el funeral al Tanatori de les Corts.

Projecció al Conservatori Municipal de Música de Barcelona

El proper 28 de gener (19h), el Conservatori Municipal de Música de Barcelona projecta el documental “Conxita Badia no existeix” en un acte obert a tothom.
Conxita Badia va ser professora i catedràtica de cant del Conservatori els darrers anys de la seva vida, motiu pel qual hi té una aula dedicada. Entre els seus alumnes al conservatori destaquen la soprano Isabel Aragon i el tenor Ferran Gimeno.
Fa especial il·lusió projectar el documental en un indret que ella estimava tant i on també l’estimaven molt.
IMG-20140121-WA0000 

In memoriam: Pau Casals

Imatge

El Mestre. L’amic fidel. Dies de gaudi i d’intensitat musicals.Imatge

Correspondència dedicatòries. Emocions. Separacions i retrobades intenses. Conxita Badia i Pau Casals, musa i mestre, no s’entenen l’una sense l’altre. Per aquest motiu, en el 40 aniversari de la seva mort, no podem sinó recordar-lo, i recordar tot allò que el va unir a la Conxita, i a la cultura d’aquest país que avui, més que mai, el segueix enyorant.

Quart aniversari de la mort de l’Alicia de Larrocha

Avui fa quatre anys, la gran pianista Alicia de Larrocha ens va deixar. Gran pianista, i gran amiga i col·laboradora de la Conxita Badia. Narcís Bonet explica que una vegada, parlant de la Conxita amb l’Alicia, ella li deia: “És que en sap tant, de música, aquesta dona! En sap tant!”. I Bonet li va respondre: “La Conxita, de música, no en sap res. La Conxita és la música”.

Alicia i Conxita es van admirar l’una a l’altre, i van fer diversos concerts conjuntament tocant sempre Granados, el primer gran mestre d’ambdúes. En record a ell, les dues artistasses graven les cançons “Tonadillas” i “Amatorias”, una gravació històrica imprescindible que l’any passat va reeditar La Mà de Guido (i que es pot adquiri aquí).

En record de la gran Alicia, us deixem aquest escrit seu sobre la Conxita fa 11 anys:

“Conxiteta”

“Conxiteta”… Així era com li deia jo des que era
molt petita. Era una expressió d’afecte i admiració
que, en el fons, ni jo mateixa sabia que significava.
La dolçor i expressivitat amb la que em tractava,
el seu temperament apassionat reflectit en la veu
i el seu art incomparable, feien que tot el meu
ésser vibrés quan la veia o l’escoltava…
Al costat del meu llit vaig tenir el seu retrat d’ençà
que jo tenia 5 anys. La seva cara i els seus ulls
reflectien bondat, alegria i amor a tot el
que l’envoltava… i això era per mi una cosa
màgica!!!
Més tard, el fer música amb ella i admirar
juntes a Granados, va significar una de les
meves més grans experiències musicals i
humanes.
Conxiteta, no t’oblido!!!
Alícia de Larrocha,
Barcelona, febrer de 2002

Image

Inauguració del cicle de cinema “La força del talent”

El proper 17 de setembre, “Conxita Badia no existeix” serà l’obra que inaugurarà el cicle de cinema “La força del talent”. Organitzat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’acte tindrà lloc a les 21h30, a la Plaça de les Dones del 36, i serà presidit per la regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila, que juntament amb l’Eulàlia Domènech inaugurarà el cicle. L’activitat és gratuïta i a l’aire lliure, no cal invitació!

 

Cicle Cinema La Força del Talentprograma inauguració cicle cinema força del talent

Reemissió del documental

Et vas perdre l’emissió per Televisió de Catalunya del documental “Conxita Badia no existeix” el passat mes de gener? Doncs aquesta és la teva! Aquesta nit al Canal 33, l’espai El Documental reemetrà l’òpera prima de la besnéta de l’artista, Eulàlia Domènech! Serà entre dos i tres quarts de dotze de la nit… Una mica tard, però ja tindràs temps de recuperar son el cap de setmana!

Reaccions sobre el documental, seguint la ruta

Estiu 2013. Temps de descans, gaudi, reflexió i endreça. Aquests dies estem recopilant tot el que s’ha escrit sobre el documental. No tot ho han escrit periodistes o músics. També alumnes, com els de música Pau Casals, al Vendrell, on vam presentar el documental a principis d’any. La professora Carlota Baldrís va proposar als seus deixebles de grau mitjà una sèrie de preguntes al voltant de l’obra. Aquí teniu algunes de les respostes sobre què és el que més els ha impressionat del documental:

“La història de la Conxita Badia i com la volia la gent”

“Com improvisava a la televisió amb el piano mentre l’entrevistaven”

“Que era molt alegre”

“La manera tan bona com es parla d’ella”

“Fins i tot de gran cantava molt bé!”

“La seva manera de cantar i tots els elogis que li fan”

“Tenia molt gràcia i sensibilitat musical. Entenia perfectament les obres i les cantava fantàsticament.”

questio

Ens emociona comprovar que Conxita Badia comença a existir entre les generacions més joves!

Tot i que ja s’ha presentat a molts llocs, el documental continua el seu curs. Propera parada: dijous 29 d’agost, a les 18:30, a Campllong, dins el desè cicle MUSICANT.

Avui, cap a Perpinyà

Aquesta tarda tenim una projecció molt especial, a Perpinyà. I ho és per dos motius. El primer, perquè ens espera un públic que no només vol redescobrir la cantant, o escoltar un documental en català, sinó que no ha oblidat l’exili. Un exili que els avantpassats d’alguns dels espectadors, segur, també hauran patit. La Conxita i les seves tres filles van enfilar camí cap a França, passant per la Jonquera, i agafant el tren a Perpinyà per fugir de la guerra. Rememorarem aquell episodi.

L’altre motiu que fa la projecció molt especial és que l’Eulàlia Domènech, directora del documental, és mig altempordanesa, mig nordcatalana. Nascuda a La Jonquera, va fer tots els estudis fins el COU a Ceret. Un lligam amb la zona que de segur que avui també es podrà constatar.